Collserola i les genealogies incòmodes

Els de la meva quinta, o fins i tot una mica més joves, potser recorden els espantosos quadres de cérvols i cavalls que a la dècada del 1970 regalaven en comprar un d'aquells tresillos de plàstic, gèlids a l'hivern i calorosíssims a l'estiu. En la majoria dels casos, els animals representats a les bucòliques pintures corrien pel bosc o bevien en un llac o un rierol. La història que els explicaré està vagament relacionada amb aquest tipus de quadres. La primera reserva natural del món, legalment protegida amb tots els ets i uts per l’estat, va ser creada a França el 1853, durant la pròspera època del Segon Imperi. No era gaire gran: unes 630 hectàrees de l'extens bosc de Fontainebleau. Avui, una iniciativa així quedaria situada a la banda esquerra de l'espectre ideològic; l’any 1853, però, les coses resultaven força diferents. La reserva de Fontainebleau es va originar gràcies a la pressió d’un grup d’aristòcrates que, per matar les seves estones d’oci, es dedicaven a la pintura paisatgística amateur. Un dels motius més habituals eren justament aquests quadres de cérvols i cavalls que van revifar als anys setanta associats als sofàs que llavors estaven de moda. La iniciativa d'aquells pintors amateurs va tenir efectes immediats, però no precisament en el progrés de l'art. A Fontainebleau hi havia persones, en general paupèrrimes, que es guanyaven la vida fent carbó vegetal. L'apicultura també era una activitat important, tant per la mel com per la cera, que en aquell moment encara tenia diverses utilitats. També hi havia, per descomptat, molts caçadors que de cop i volta van esdevenir furtius, és a dir, delinqüents. És probable que abans de morir a Canes el 16 d'abril de 1859, Alexis de Tocqueville s'assabentés de la creació d'aquella reserva. Fora molt interessant de conèixer l'opinió de l'autor de L'Antic Règim i la Revolució sobre l'esdeveniment, perquè Fontainebleau no és precisament un lloc neutre amb relació a la història de l'absolutisme francès.

A Anglaterra o als Estats Units, les primeres iniciatives d'aquesta índole també duien impreses sovint el segell de l'aristocratisme victorià o, a l'altra banda de l'Atlàntic, de l'elitisme social. El conservacionisme americà del Sierra Club o de l'Audubon Society va contribuir a preservar el medi ambient, sens dubte, però només de retruc: el que pretenien directament aquells pioners no era ben bé salvar la natura, sinó gaudir del paisatge sense fums ni sorolls, el més lluny possible dels suburbis de les grans ciutats industrials on explotaven els seus treballadors en jornades extenuants. Tampoc hem d'oblidar que una de les zones naturals més ben conservades d'Alemanya, els boscos de Baviera, deuen una part important del seu bon estat als deliris d'un rei força tronadet, el cèlebre Ludwig. Podríem afirmar el mateix de molts vedats de caça reials d'arreu d'Europa: potser ara, quan han deixat de ser vedats, representen el triomf de certes reivindicacions; només cent cinquanta anys abans, però, constituïen la darrera rèmora dels privilegis feudals.

A l'Alemanya de la República de Weimar el Lebensreformbewegung (“moviment per a la reforma de la vida”) va ser un dels primers moviments socials que es va apuntar en massa al nacionalsocialisme. Promovien el vegetarianisme, la medicina naturista i el nudisme, entre altres causes. Compartien amb el nacionalisme cultural alemany l’exaltació romàntica de la natura, el rebuig de la modernitat urbana i idees sobre el "racisme científic". El règim nazi, de fet, va promoure la Neue Deutsche Heilkunde (Nova medicina alemanya) que combinava naturopatia amb ideologia racial. Per contextualitzar correctament la genealogia que comentem, convé tenir present que en aquell moment tots aquests corrents representaven una modernitat enlluernadora, la mateixa que reflecteixen, per exemple, les pel·lícules de Leni Riefenstahl. A la dècada del 1970 tot això s'havia mig oblidat i el vegetarianisme, la naturopatia, el nudisme, etc. van renéixer en un context que per sort ja no tenia res a veure amb el nazisme. De fet, alguns protagonistes d'aquell revival ideològic eren d'origen jueu. De cop i volta, si fa no fa en aquells temps de tresillos de plàstic i psicodèlia new age, van reubicar-se en el si de l'esquerra alternativa. Dels senglars de Collserola, o dels milers de conills que avui dificulten molt viure de l'agricultura al meu petit país, el Segrià, se'n pot parlar legítimament des de moltes perspectives. Benvingudes siguin. En tot cas, potser caldria tenir present també l'espècie en perill d'extinció de la pagesia catalana.