27/06/2021

Un compromís amb els joves

3 min
Un compromís amb els joves

Tot sovint quan ens referim al col·lectiu juvenil posem etiquetes: els mil·lennials o la generació Z, entre d’altres, com si totes les persones joves tinguessin els mateixos interessos, es trobessin amb situacions idèntiques o afrontessin els mateixos itineraris vitals. En realitat, el que fem és identificar en aquest col·lectiu els canvis socials i econòmics que es van produint i, més recentment, l’impacte de la creixent digitalització i l’efecte de les diferents crisis que s’han succeït des de 2008. Ara, ens podríem preguntar quina etiqueta els posaríem quan ja s’entreveuen els efectes d’una pandèmia que ha durat una mica més d’un any: creixement dels problemes de salut mental i agreujament de la situació socioeconòmica de les persones joves, especialment de les més vulnerables i, en particular, de les dones.

La pandèmia ha posat de manifest la debilitat estructural del mercat laboral i ha accelerat la pèrdua dels recursos econòmics i socials disponibles. Les persones joves, que ja patien un model d’ocupació precari (amb predomini de contractes temporals, jornades parcials involuntàries, sobrequalificació i salaris baixos), durant l’any 2020 han viscut com s’agreujava la seva situació, amb més intensitat les dones, i com es reduïen les seves opcions reals d’emancipar-se. A més, la necessitat de recórrer a l’ús de les noves tecnologies en tots els àmbits de la quotidianitat (teletreball, teleformació, accés a recursos, socialització i comunicació, sistemes de subvencions econòmiques i informació sanitària) ha mostrat i incrementat la bretxa tecnològica que ja s’apuntava prèviament al fenomen de la pandèmia.

En els darrers 30 anys la presència de les dones en el mercat laboral ha mantingut una tendència a l’alça, no només pel ritme de creixement econòmic d’aquest període (malgrat les recessions dels 90), sinó també com a conseqüència del moviment d’alliberament i per l’augment del nivell de formació que han aconseguit com a estratègia per millorar la seva ocupabilitat. A finals de l’any 2020, el 56,9% de les dones d’entre 25 i 29 anys eren titulades superiores, davant d’un 45,8% dels homes del mateix tram d’edat. El curs 2019-2020 es van graduar 83.688 homes -un 44,2% en ciències socials i jurídiques, un 27,1% en enginyeries i arquitectura i un 7% en ciències- i 124.614 dones -un 54,1% en ciències socials i jurídiques, un 24% en ciències de la salut i un 6,9% en enginyeries i arquitectura-. Encara ara les dones estem poc representades en el camp d’estudi STEM -ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques- i, especialment, en el de les TIC, àrees que són determinants en la promoció de la innovació i el creixement econòmic i necessàries, com ha mostrat l’acceleració de la digitalització, per adquirir competències digitals i capacitats analítiques que faciliten l’accés a un treball de qualitat.

Si l’any 2008, a Espanya, el 45% de les dones menors de 30 anys estaven ocupades, de les quals un 15% subocupades, un 48% amb contractes temporals, un 35% com a treballadores dels serveis de restauració, un 15% com a tècniques i professionals científiques i intel·lectuals, un 14% com a tècniques i professionals de suport i un 10,6% en ocupacions elementals, al finalitzar l’any 2019, només un 34% estaven ocupades i havia augmentat el percentatge de dones subocupades en 4,2 punts percentuals i el de dones amb contracte temporal 9,4 punts percentuals.

I a conseqüència de la crisi sanitària, a principis de 2021, només un 29,9% estaven ocupades, de les quals un 19,7% subocupades, un 55,6% amb contractes temporals i amb la preocupant xifra de 285.000 dones joves amb estudis superiors aturades i inactives desanimades, les quals poden veure reduït el seu potencial d’ingressos al llarg de la seva trajectòria laboral.

Cal recordar que una de les mesures urgents que es van aplicar per afrontar l’impacte de la sindèmia -i que encara és vigent- van ser els ERTO (expedients de regulació temporal d’ocupació). S’estima (perquè no s’han publicat les xifres per edats) que s’hi van acollir unes 327.739 dones joves durant el segon trimestre de 2020. Si bé a partir del tercer trimestre de 2020 es va reduir aquesta xifra, a principis de 2021 ha tornat a créixer fins a arribar a 58.947 dones joves acollides als ERTO.

Avui, la situació de precarietat d’aquest col·lectiu ens obliga a actuar de forma urgent i contundent. Veurem si el nou pla anunciat pel consell de ministres el juny d’aquest any no segueix el mateix camí infructuós que va suposar l’aplicació de la Garantia Juvenil. El grau de compromís de la societat envers la joventut es reflecteix en com es dissenyen i implementen les polítiques públiques.