06/11/2011

El control de la natalitat com a solució

4 min

The New York Times¿I si hi hagués una solució per a molts dels problemes del món, des del canvi climàtic i la pobresa fins a les guerres civils? Sí que n'hi ha una, però no disposa de recursos. Es diu planificació familiar i ha estat víctima de les guerres religioses dels Estats Units.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En part per aquest motiu, aquesta setmana la població mundial ha assolit la xifra de 7.000 milions d'habitants, si més no segons els dubtosos càlculs dels demògrafs de l'ONU. Als humans els va costar centenars de milers d'anys arribar, el 1804, als primers mil milions. Van haver de passar 123 anys més per arribar, el 1927, a 2.000 milions. Des d'aleshores hem anat superant aquestes fites com si fossin tanques publicitàries al llarg d'una carretera. Només han calgut una dotzena d'anys per als últims 1.000 milions.

El 1999, la previsió més optimista de les Nacions Unides era que el món no superaria els 7.000 milions fins al 2013, però hi hem arribat dos anys abans. Igualment, el 1999 l'ONU calculava que el 2050 la població mundial seria de 8.900 milions d'habitants, però ara ja en preveu 9.300 milions. Quines són les repercussions de la superpoblació? Una és que la nombrosa població juvenil de països amb un ràpid creixement demogràfic, com l'Afganistan i el Iemen, els fa més propensos als conflictes i el terrorisme. La superpoblació també fa créixer la pobresa al món i impedeix protegir les selves verges o aturar el canvi climàtic. Alguns estudis apunten que un mitjà molt senzill per aconseguir el 2100 la reducció de les emissions de carboni és frenar ara el creixement demogràfic.

Hem vist que la planificació familiar funciona. Ara les dones a l'Índia tenen una mitjana de 2,6 fills, mentre que el 1950 en tenien 6. El 1965, les mexicanes donaven a llum com a mitjana més de 7 fills, una xifra que ara ha baixat a 2,2. Tanmateix, alguns països han quedat exclosos d'aquesta revolució demogràfica. Segons l'ONU, a l'Afganistan, el Txad, el Congo, Somàlia, Timor Oriental i Uganda les dones tenen 6 fills o més. En zones rurals de l'Àfrica n'he conegut que no han sentit parlar mai del control de la natalitat. D'acord amb els càlculs de l'Institut Guttmacher, 215 milions de dones volen evitar l'embaràs però no tenen accés als anticonceptius. Però el que fa falta no són només píndoles anticonceptives o el DIU. També cal escolaritzar les nenes i reconèixer els drets de les dones -començant per posar fi als casaments de menors-, perquè les dones escolaritzades solen tenir menys fills. "En el passat, el principal obstacle per reduir els índexs de natalitat era la falta d'accés als anticonceptius", assenyala el Population Institute en un altre informe. "Avui dia, el principal obstacle és la desigualtat de gènere".

La xifra de 7.000 milions d'habitants també ens recorda que cal fer més recerca per millorar els anticonceptius. S'ha fet un pas endavant amb un anell vaginal barat que allibera hormones i dura un any; a més, per fer-lo servir no cal anar al metge. Ideat per la fundació Population Council, ha superat la fase tres de les proves i sembla molt eficaç. Fins i tot s'hi podrien incorporar medicaments que rebaixessin el risc de contreure una infecció pel virus de la sida.

Tradicionalment, el suport al control de la natalitat era bipartidista. La jerarquia catòlica s'hi va oposar, però presidents republicans com Richard Nixon i George H.W. Bush s'hi van mostrar decididament partidaris. Però la planificació familiar va perdre prestigi a causa dels programes coercitius aplicats a la Xina i l'Índia amb un excés de zel, mentre que als EUA la contracepció es trobava embolicada en les guerres amb motiu de l'avortament. Molts creients benintencionats i conservadors s'hi van girar en contra, i no s'hi van destinar mitjans econòmics a temps. Paradoxalment, el resultat van ser més avortaments. Quan els mètodes anticonceptius no estan a l'abast de la gent, la conseqüència més probable no és la disminució de relacions sexuals, sinó l'augment d'embarassos.

Els mètodes anticonceptius ja eviten anualment 112 milions d'avortaments, segons estimacions de l'ONU. Per molt que el Fons per a la Població de l'ONU sigui la bèstia negra dels conservadors, les seves activitats a favor de la contracepció han evitat potser més avortaments que qualsevol altra organització del món. Els republicans volen retallar les ajudes a la planificació familiar a escala mundial, cosa que als països pobres es traduiria en més avortaments i més morts de part. Els conservadors també han intentat retallar els programes nord-americans de planificació familiar anomenats Title X. L'Institut Guttmacher calcula que en un any aquests programes eviten 973.000 embarassos no desitjats, 406.000 dels quals acabarien en avortaments. L'Institut Guttmacher estima que aquests centres de planificació familiar dels EUA han representat un estalvi anual per als contribuents d'aproximadament 3.400 milions de dòlars, uns diners que si no es gastarien en embarassos i criatures.

I, per acabar, un raig d'esperança: un grup de cristians evangèlics, encapçalats per Richard Cizik, de la Nova Aliança Evangèlica per al Bé Comú, estan redactant un manifest de suport a la planificació familiar, en el qual se subratlla que la planificació redueix el nombre d'avortaments i de morts de part: "La planificació familiar és moralment lloable des del punt de vista cristià perquè contribueix al benestar de la família, a la salut de les dones i a la prevenció de l'avortament". Amén! Els anticonceptius no provoquen la pràctica del sexe, de la mateixa manera que els paraigües no provoquen la pluja. Així doncs, alhora que donem la benvinguda a l'habitant 7.000 milions, fem tot el que puguem per endarrerir l'arribada del 8.000 milions.

stats