Toni Cruanyes: “La Copa Amèrica va deixar uns 1.000 milions d’euros de benefici”.
Jordi Valls: “Per cada euro que hi ha posat el sector públic se n’han facturat 17. En termes econòmics jo crec que ha tingut un resultat positiu”.
TV3. 'TN vespre', 5-3-2025
Quan s’estava decidint on tindria lloc l’última edició de la Copa Amèrica, jo era regidor de l’Ajuntament de Barcelona i vaig jugar un cert paper a l’hora de convèncer l’alcaldessa perquè hi apostés. No me’n penedeixo, perquè en aquell moment em semblava que la ciutat necessitava una injecció d’optimisme. Començo deixant constància d’aquest fet perquè no es malinterpreti la resta d’aquest article.
He tingut la paciència de llegir l’informe que acaba de presentar l’entitat pública Barcelona Capital Nàutica i que ha estat elaborat per una institució de la meva alma mater, la Universitat de Barcelona. Pretén mesurar l’impacte econòmic que l’esmentada celebració ha tingut sobre Catalunya i sobre la ciutat. És molt similar a molts altres que he tingut ocasió d’estudiar en els últims anys i, com tots ells, cau de les mans.
Tots aquests estudis pretenen demostrar una idea contraintuïtiva: que la despesa crea riquesa. En el cas que ens ocupa, que és un bon negoci organitzar una festa.
La idea és la següent. Una administració pública paga un esdeveniment que atrau públic. Aquest públic despèn diners en forma de desplaçaments, restauració, hostaleria, compres per impuls, etc. Aquesta despesa, al seu torn, exigeix compres de productes per part de les empreses subministradores, crea llocs de treball i genera salaris i beneficis. Els beneficiaris d’aquests ingressos, al seu torn, despenen aquests diners en altres compres, que, al seu torn, generen més facturació, més llocs de treball, més salaris i més beneficis, i així successivament en un mecanisme que els economistes denominem “multiplicador” perquè el resultat final és molt superior a l’impacte inicial. És molt superior en tots els sentits, i concretament en forma de llocs de treball creats i en forma d’ingressos fiscals generats en forma d’IVA i de contribucions a la Seguretat Social. Per això s’acostuma a concloure que les administracions públiques acaben ingressant més diners que els que havien posat en un inici. En l’estudi que ara considerem, els autors estimen que per cada euro que el conjunt de les administracions públiques van posar en l’edició de la Copa Amèrica, han acabat recaptant 3,3 euros: un negoci rodó!
Aquests estudis pertanyen al mateix conjunt de productes acadèmics que la corba de Laffer, que va popularitzar Reagan a principis dels anys 1980 i d’acord amb la qual una reducció d’impostos pot posar en marxa una recuperació econòmica tan vigorosa que el fisc acabi recaptant més diners. La seva base científica és la mateixa que la que sustenta la capacitat curativa de l’hipoclorit sòdic contra el càncer o contra la covid: cap.
Com és possible que les universitats continuïn generant estudis com el que ens ocupa? Per dos motius: perquè hi ha institucions disposades a pagar perquè algú defensi l’indefensable i perquè és possible imaginar unes circumstàncies molt concretes en les quals aquesta mena d’efectes sorprenents puguin donar-se.
Aquestes circumstàncies molt concretes es concreten en una aguda paràlisi econòmica amb molt d’atur. Només en aquest cas excepcional podria donar-se el cas que una despesa pública o una reducció d’impostos poguessin acabar generant més ingressos impositius. El pare d’aquest concepte –J.M. Keynes–, que escrivia enmig d’una de les crisis econòmiques més agudes que ha viscut el capitalisme, argumentava que la qüestió era que l’estat posés en marxa obres públiques, encara que consistissin a obrir i tapar forats a terra, perquè només d’aquesta manera es podria desbloquejar una economia paralitzada.
Quina relació hi ha entre aquesta situació excepcional i crítica i la Catalunya que va acollir la Copa Amèrica? Cap. És cert que molta gent va contemplar les embarcacions, i és cert que aquesta gent va gastar diners a la ciutat. Ara bé, d’això no es pot deduir que sense les regates el nombre de visitants hauria estat menor, que els llocs de treball haurien estat menors o que el PIB hauria estat inferior al que s’ha observat. Senzillament, els turistes, els empresaris i els treballadors haurien fet una altra cosa.
De fet, m’he entretingut a estudiar les xifres de pernoctacions en els hotels de Barcelona i no s’hi pot observar de cap manera que en els mesos de setembre i octubre de l’any passat n’hi hagués més que les que hi hauria hagut sense la Copa Amèrica.
Una cosa hauria d’estar clara: si organitzar uns Jocs Olímpics fos un negoci, no hi ha dubte que Suïssa ja n’hauria organitzat alguna edició.
