L'ARA es feia ressò aquesta setmana d’un estudi de quatre economistes alemanys que analitzava milions de transaccions d’importacions als Estats Units. La conclusió era demolidora: entre el 94% i el 96% del cost dels aranzels imposats per Washington no l’han assumit els exportadors estrangers, sinó els mateixos americans. Els preus no han baixat. Han pujat. Els aranzels han funcionat com un impost intern encobert. Un gol en pròpia porta. Llegit així, el missatge sembla tranquil·litzador per a Europa. Si els aranzels els paguen els americans i tot continua més o menys igual, el dany és limitat. Aquesta lectura és incompleta. I, sobretot, enganyosa.
Les exportacions europees als Estats Units sí que han caigut amb força en nombrosos sectors. Les dades de l’Eurostat mostren descensos rellevants durant l’últim any, de dos dígits. I, tanmateix, el PIB nord-americà ha continuat creixent. El que ha passat és més incòmode per a Europa. Primer, una part significativa de les importacions europees ha estat substituïda per importacions de tercers països, no per producció nord-americana: Mèxic, el Vietnam, l’Índia, Corea del Sud. El comerç no ha tornat a casa. S’ha desviat. Europa ha perdut quota. Altres l’han guanyada. Els Estats Units han continuat comprant a fora.
Segon, una altra part de l’ajust s’ha convertit en recaptació fiscal. Si l’aranzel el paga el consumidor americà, aquests diners no desapareixen. Entren a les arques públiques. I en un país amb una política fiscal molt expansiva, aquest ingrés acaba sostenint despesa, inversió i activitat.
Tercer, el consum nord-americà no s’ha destruït, s’ha desplaçat: menys béns importats cars i més serveis; menys uns productes, més uns altres. El volum total de despesa es manté. Canvia la seva composició. El PIB continua creixent sense necessitat d’una gran reindustrialització.
El resultat agregat és aquest: Europa perd exportacions. Els EUA no guanyen indústria. Altres països guanyen quota. I el consumidor americà paga la factura mentre l’estat la redistribueix. Aquest és el veritable "gol en pròpia porta" que suggereix l’estudi alemany, tot i que no sempre se subratlla prou. No tant per als Estats Units, que han sabut esmorteir l’impacte, com per a Europa, que ha quedat atrapada entre un proteccionisme que no pot imitar i una pèrdua de pes comercial que sí que pateix. Els aranzels no han estat neutres, han canviat el mapa, i Europa no n’ha sortit reforçada. Encara cal deixar passar uns mesos per valorar del tot el que ha passat, però, de moment, la indústria europea sembla ser la gran perdedora d’aquesta història.
