Creguem en nosaltres mateixos
El 20 de gener de 1913 moria a Viena Karl Wittgenstein, cap d’una família que havia fet una immensa fortuna amb el carbó i l’acer. En els seus darrers 50 anys havia transformat i modernitzat la indústria pesant de l’Imperi Austrohongarès. La Revolució Industrial va estar sempre associada a capitalistes, que van revolucionar la indústria i fer grans fortunes –Rockefeller, Guggenheim, Salomon, Carnegie, Morgan...– tenint una participació determinant en la banca i en sectors industrials clau, com el coure, l'acer o el carbó. Els monopolis no estaven encara regulats. A la família Wittgenstein hi va haver músics, filòsofs, enginyers…: Paul va ser un gran pianista. El fet que perdés la mà dreta a la Primera Guerra Mundial va portar compositors com Ravel, Britten o Prokófiev a compondre concerts i peces de piano per a la mà esquerra, escrits per a ell amb el finançament de la seva família. Ludwig va ser un dels filòsofs més originals del segle XX. Es va conèixer a través de Bertrand Russell, que el va tenir com a alumne a Cambridge als anys 20. El seu Tractatus logico-philosophicus estableix els límits del pensament i del llenguatge amb una profunditat no igualada… Està escrit en forma de sentències i aforismes, la forma és tan singular com el fons.
L’Imperi Austrohongarès és l’antecedent històric d’Europa. Incloïa territoris d’Àustria, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, part de Polònia (Galitzia), part d’Alemanya (Silèsia), Croàcia, Bòsnia, Eslovènia, part de Venècia (Trieste)... amb una extensió de 675.000 km² i 50 milions de persones. Calidoscopi de races, llengües i religions, el 1914 era el centre industrial, científic i cultural del món. Tot passava a Linz, Viena, Praga, Budapest...
El novembre de 1916 mor l’emperador Francesc Josep. El succeeix el seu nebot net, Carles, que intenta fer la pau per separat amb els aliats, però el Reich alemany s’hi oposa. L’emperador no té ni prou força política ni prou convicció per fer-ho, malgrat la més que previsible derrota dels imperis centrals, que esdevindria una rendició incondicional el novembre del 1918 amb cinc milions de baixes de l’Imperi Austrohongarès, el 10% de la població. La guerra heroica... fins a la derrota total. El 1919 es negocia el Tractat de Versalles. El lideratge del president Wilson, que es trasllada a França per fer la pau, parteix de la base de la lliure autodeterminació dels pobles, principi simple que dona lloc al desmembrament de l'Imperi Habsburg i l’aparició de petites repúbliques independents incapaces de fer de contrapès dels grans estats resultat de la guerra: Txèquia, Eslovàquia, Croàcia, Eslovènia... La solució era una federació que ningú volia, circumstància que va conduir a la guerra 1939-1945, segona part de la de 1914-1918.
No és fins al 1948 que Jean Monnet concep el Mercat Comú a partir de la unió econòmica i del mercat únic, amb avantatges evidents per la dimensió i la lliure competència. Això dona lloc al Tractat de Roma de 1957. “Quan es té la determinació d'aconseguir un objectiu, s’ha d’actuar sense fer suposicions sobre els riscos de no aconseguir-lo. Si no s’intenta, no es pot dir que és impossible”. Desapareixen les guerres civils europees que han assolat Europa durant segles. Vam repetir al segle XX el desastre de la Guerra dels Trenta Anys del segle XVII. Europa va aprendre poc en 300 anys... fins al 1957.
La UE ha arribat a un cul-de-sac. La unió econòmica no és suficient en un món amb dos gegants, els EUA i la Xina. Europa ha de crear una federació amb pressupost únic, deute compartit, impostos federals, defensa i diplomàcia única... Fer això a partir de 27 estats és impossible, són massa i massa diversos, construir consensos és una tasca impossible, més enllà d’acords conjunturals… en tenim experiència. El mecanisme és fer-ho amb uns pocs estats, dintre de l’euro, amb fronteres comunes, que lliurement decideixin federar-se. Una vegada creat el nucli, que la resta d’estats de la UE s’hi adhereixin quan vulguin, però amb regles d’integració fixes i comunes per a tots. El temps de l’adhesió és lliure, però les condicions són fixes… Aquest nucli dur ha de ser homogeni i amb objectius compartits. Si l’Imperi Habsburg no hagués desaparegut, podria ser ara el nucli de la nova Europa Federal que necessitem. Bèlgica, Luxemburg, Holanda, Alemanya, Àustria i Itàlia podrien ser aquest nucli. S’ha de començar de nou, però res no ho impedeix. L’objectiu és clar i els avantatges evidents.
Aquesta alternativa guanya força després de comprovar que Rússia no vol col·laborar amb Europa. Els seus somnis imperials són impossibles i tòxics per als europeus i també per a ells. No es pot apostar per cap país que estigui convençut de les seves tesis per raons “d’ordre superior”, és a dir, “d’honor i de destí”.
També podem tenir ara com als anys 20 i 30 grans empreses amb presència en el mercat exterior. S’ha d'aconseguir evitant situacions de privilegi en el mercat interior. El Mercat Comú, el més important del món en volum i competitivitat, és un valor que no podem perdre. Ens ha costat aconseguir-lo i els beneficis són evidents.
Europa ho té tot per ser una potència al món i seguir sent un centre de llibertat i prosperitat, només ens cal tenir més confiança en nosaltres mateixos. La que els sobra als russos.
