Les crítiques literàries de Maria Carme Papell
La Bíblia. Ficció. Diversos autors.
M’ha decebut molt aquest llibret –un bestseller, no ho dubto– escrit a diverses mans. Una barreja entre El senyor dels anells i l'última de Carmen Mola. Ho té tot per impactar un públic poc exigent. Orgies, sexe gratuït, violència i una bona dosi d’aventures i costumisme. El personatge principal, un heroi anomenat Jesús, amb tocs del Mago Pop, és poc creïble. Barreja un pacifisme passat de moda amb escenes d’histèria (no s’aguanta la forçada expulsió dels mercaders del temple). Final previsible amb gir de guió precipitat. Els guionistes el fan ressuscitar, suposo que per exigències de la indústria. Decebedor.
La plaça del Diamant. Ficció. Mercè Rodoreda.
Una història heteropatriarcal en què l’heroïna no sap fer res i depèn sempre dels homes. Es deixa canviar el nom pel de Colometa sense protestar. Per a la segona edició, si n’hi ha, canviaria immediatament el polèmic “el meu esguerradet” per un altre malnom, com ara “el meu disfuncionalet sexual”. M’hi ha faltat un capítol en el qual es parli d’aquesta problemàtica i es parli de les possibles solucions, sense tabús, perquè es noti que els homes també tenen problemes sexuals. Fallit.
Pedra de tartera. Ficció. Maria Barbal.
El títol ja denota el masclisme que amara la novel·la. La protagonista és assimilada a una de les pedres que rodolen muntanya avall, per tant, i ja des del títol, l’autora està dient que no se’n surt. Això ens grinyola a totes. Hauria estat molt millor títol Escarabat piloter, perquè l’escarabat porta una pilota de merda, sí, però és la seva merda i l’arrossega. Suggeriria aquest canvi per a la segona edició. Fallit.
Madame Bovary. Ficció. Gustave Flaubert.
Un cas claríssim d’apropiació cultural. Com s’atreveix, el tal Gustave, a parlar d’una dona? Que potser és una dona, ell? La dona té una relació extramatrimonial tòxica i compra compulsivament. Això ens interpel·la a totes. Volem dones que no valorin tant la roba i es valorin més a elles mateixes. Fallit i indignant.
Moby Dick. Ficció. Herman Melville.
La novel·la és masclista per la senzilla raó que és un camp de naps i una incitació claríssima a la pesca indiscriminada. Que la balena sigui blanca té un punt de supremacisme antipàtic. El començament és dels pitjors de la història de la literatura: “Anomeneu-me Ismael”. Quin cregut. Fallida.
De tots aquests llibres no en parlarà ningú en cinc anys.
