DIETARIVV

16 d’abril: Això no s’ha acabat

HI HAVIA DOS discursos des del bloc del 155 que encara sentíem la vigília de la manifestació d’ahir. Arrimadas venia a dir que el sobiranisme ja ha estat irreversiblement derrotat i que només falta el tràmit carregós que ho acabi d’acceptar. Altres, que en la seva reculada cap a la derrota, el refugi del sobiranisme era la kale borroka, l’agror crispada i amenaçadora. La manifestació d’ahir ho va desmentir. El volum i el to de la manifestació anaven en direcció contrària a aquests dos diagnòstics. En primer lloc, perquè l’independentisme no s’ha donat per vençut, i en aquest conflicte no hi ha derrota si no hi ha rendició. En segon lloc, perquè no ha modificat el seu to: molta gent, cívica i transversal com sempre. Això no es desinfla, malgrat tot, i per tant durarà. I els intents de convertir un conflicte polític en un conflicte d’ordre públic resulten ridículs amb les papereres plenes i cap paper per terra. Potser també el sobiranisme té alguna cosa a aprendre de la manifestació. És enormement positiu que s’hagin afegit a la convocatòria els sindicats i altres organitzacions. Gràcies: calia i és bo. Però no sempre créixer en nombre de convocants incrementa el nombre de convocats. Té grans virtuts, però no aquesta.

Més continguts de