La decadència d’una estrella
Coincidint amb l’estrena a les sales de cinema de la seqüela de Top Gun, la plataforma Filmin ha incorporat al seu catàleg un documental molt impactant que, gairebé com una broma del destí, serveix de contrast. És una història real i molt més crua sobre el gran antagonista d’aquella pel·lícula. Mentre que Tom Cruise ha renascut com a Maverick intentant fingir que els anys no li han passat factura, Val Kilmer, que interpretava el seu adversari, ha reaparegut en el seu documental exhibint una degradació personal molt llastimosa. D’Iceman, el pilot presumptuós que rivalitzava al cel amb Maverick, només en queda el record i una aparició simbòlica a la nova pel·lícula arranjada digitalment. Tot i així, la història que explica Val té molts més matisos i profunditat que Top Gun 2.
El documental és l’exposició crua de l’abans i el després de Val Kilmer. L’actor, una de les grans estrelles de Hollywood dels anys 90, que va arribar a encarnar un superheroi com Batman, és ara un home destruït. Després d’un càncer de gola viu amb una traqueostomia que li dificulta parlar i menjar, passa penúries econòmiques i s’arrossega per festivals de còmic decadents firmant autògrafs per subsistir. Però ha volgut explicar la seva història d’una manera molt peculiar, proposant un relat que va més enllà d’un simple exercici biogràfic. Des de petit, Kilmer tenia obsessió per les càmeres domèstiques i per enregistrar-se a ell mateix i el seu entorn. Ho va mantenir al llarg de tota la seva vida, i ha acumulat una quantitat ingent d’imatges d’arxiu. El documental, del qual ell és productor, utilitza tot aquest material inèdit i el posa en contrast amb el Kilmer actual, malalt i infeliç. El seu fill posa la veu en off en primera persona com si fos el pare. Val és, en part, el que ha fet sempre l’actor: la contínua documentació de la seva vida, exhibint-se davant la càmera malgrat la seva situació. Les imatges del passat serveixen per mostrar com eren les bambolines d’aquella generació d’actors: Tom Cruise, Kevin Bacon, Sean Penn, Tim Robbins, Kelly McGillis, Robert Downey Jr.…, però també l’evolució personal i familiar de Val Kilmer. A part d’un ordre cronològic en la trajectòria cinematogràfica, Val connecta vivències i temàtiques a partir del paral·lelisme entre escenes del passat i del present. L’esplendor i la decrepitud. Serveix també per entendre el personatge entre línies. Al llarg de la seva vida, l’actor utilitza la càmera domèstica primer com a joc (infantesa), després com a mirall (formació i narcisisme), després com a eina de manipulació (conflictes en els rodatges) i actualment per immortalitzar el record. És una mirada tràgica i nostàlgica alhora, un desig de destapar la part menys glamurosa de Hollywood i a la vegada recordar-nos qui va ser. Val és un desig últim i desesperat de transcendir, quan ja és massa tard, amb un punt de ressentiment amb ell mateix per haver sigut incapaç de fer-ho millor.
