Som 1.350.000, el 66,7% del total

Ahir va sortir l'EGM (l'Estudi General de Mitjans), que és una cosa que embogeix els que treballem als mitjans i que els que no hi treballen es miren amb cara de "vol dir que n'hi ha per tant?" ¿I n'hi ha per tant? Bé, l'EGM és la mesura oficial que tothom ha convingut que estableixi, més o menys, les audiències de les ràdios. I ho fa amb totes les seves virtuts i defectes. ¿Defectes? Una vegada va donar a una emissora de Puigcerdà més oients que habitants té tota la Cerdanya. ¿Virtuts? Indica tendències de consum de ràdio. ¿I és fiable l'EGM? Torni tres línies més amunt i rellegeixi on diu Puigcerdà . ¿I és més fiable l'EGM que el Baròmetre de la Comunicació? Doncs els que obtenen més bons resultats al Baròmetre diuen que no. I viceversa.

Però parlem dels resultats. Vostè avui llegirà i sentirà que tothom ha guanyat. Vaja, que la síndrome nit electoral aquí també triomfa. Però, per sobre de totes, la gran xifra és que 1.350.000 catalans escoltem cada dia ràdio convencional en català. I això és molt? Bé, són un 66,7% del total. I aquí sumi-li els oients de les radiofórmules en català, algunes de les quals fan més feina per a la normalització de la nostra llengua del que sembla. Conclusions: 1) el català és l'idioma en què s'està fent la ràdio més moderna de la Península, amb diferència, i una de les de més qualitat d'Europa, 2) la ràdio ha sabut atrapar els joves que fugen de la premsa escrita i de la tele generalista oferint un model renovat i uns continguts moderns i 3) escoltar la ràdio és gratis, com és gratis internet, però la ràdio ha sabut mantenir la seva estructura publicitària, cosa que li permet obtenir els ingressos necessaris per sobreviure. Per tant, avui és dia d'agrair la feina de gent com Escamilla, Bachs, Estadella, Casas, Frigola, Foz, Josep M. Francino (Xino), Vendrell, Puyal i Cuní. I gràcies a ells, avui som on som 1.350.000 catalans.