L’EDITORIAL

Una democràcia atrapada a la xarxa

La democràcia afronta un nou perill. I no és petit. La ingenuïtat digital de fa unes dècades -Sant Google i internet ens posaven el món a l’abast i les xarxes socials havien de reforçar la participació- ha donat pas a un augment de la consciència que estem en mans d’algoritmes que no treballen precisament per al bé comú, sinó que responen a interessos comercials. La seva acció està creant bombolles informatives que confirmen els nostres prejudicis i empobreixen el debat públic. Dins d’aquestes bombolles, les fake news circulen amb més impunitat que mai i afavoreixen l’auge del populisme, la xenofòbia i els extremismes polítics. El contrast de posicions, el debat serè i matisat propi d’una àgora democràtica madura, cada cop brilla més per la seva absència.

A la crisi de la democràcia, una crisi producte de molts factors -partitocràcia, corrupció, globalització econòmica...-, s’hi han sumat les bombolles informatives. Les xarxes, és a dir els gegants d’internet, creen cada dia una realitat a la mida de les creences i les posicions de cadascú. Coneixen cada cop més els nostres desitjos i interessos, i ens ofereixen allò que volem. D’aquesta manera, aconsegueixen la nostra fidelitat digital... i comercial. Ens col·loquen els seus productes. La nostra atenció és el seu negoci. I això també es pot dir dels mitjans de comunicació que viuen prioritàriament de la publicitat i que, per tant, prioritzen l’augment de l’audiència a la qualitat, el rigor, l’ètica, la responsabilitat social. La democràcia se’n ressent greument. L’opinió pública viu sistemàticament desinformada, viu una realitat distorsionada, si no directament falsa.

El filòsof Martí Petit afirma que si els algoritmes gestionen el nostre accés al coneixement, la informació i la cultura, haurien de ser fiscalitzats pels poders públics, igual com aquests controlen la qualitat de l’habitatge o dels vehicles. Hi ha, esclar, l’opció radical de fugir de les xarxes o la de trobar les maneres -que hi són- d’evitar el control algorítmic. Però hi ha, també, el perill que amb l’excusa de combatre tant les fake news com la invasió de les nostres vides, els estats tinguin la temptació de la censura, com fa la Xina, o com cada cop més practiquen algunes democràcies occidentals que estan lliscant pel pendent autoritari.

Més continguts de