ABANS D'ARA
Opinió 17/01/2023

Democràcia i centralisme a França (1971)

Peces Històriques

JOAN TRIADÚ
3 min
Democràcia i centralisme  a França (1971)

De l’article de Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010) a Serra d’Or (15-VIII-1971) escrit quan la dictadura espanyola, amb la complicitat resignada o complaguda de part de la població, encara era ferrenya i obstinada. El fet que un estat sigui una república i no una monarquia tampoc no garanteix els drets nacionals dels pobles sota la seva jurisdicció.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La idea que la represa de la cultura genuïna significa un progrés social, econòmic i polític és una idea de la qual un tipus de progressisme, d’esquerranisme i de revolucionarisme no en vol sentir parlar. Tanmateix, aquesta és la idea central del llibre titulat Comment peut-on être breton? (Seuil, 1970), presentat, mitjançant el subtítol, com un “assaig sobre la democràcia francesa”; és a dir, que el problema bretó, presentat com una reivindicació situada a l’esquerra dins el panorama polític francès, equival a una replanteig de totes les reivindicacions paral·leles situades dins la jurisdicció de l’estat francès creat el 1789, centralista a ultrança, com tothom sap, i antagònic, per tant, respecte de les llibertats de cada grup humà, de cada antiga nació del seu interior, segons l’expressió usada a dojo per l’autor del llibre, Morvan Lebesque. Per a ell, centralisme i democràcia no poden coexistir i, tot declarant-se bretó, francès i ciutadà del món, precisa que la negació d’una d’aquestes condicions significa que és foragitat de la comunitat, i, doncs, la negació de la democràcia. Morvan Lebesque, nascut a Nantes fa 60 anys i mort no fa gaire, s’inspira en una línia que la crítica ha reduït a tres punts de referència: Proudhon, Jaurès i Maig del 68. Descobrí què podia significar volent ésser bretó, a 15 anys, i el càstig “infamant” del “symbole” que hom ha penjat al coll a les escoles de França a tot alumne que hi ha parlat altra llengua que el francès; descobrí també que als bretons els havia estat arrabassada la història, tergiversada, submergida, i que aparentment se sentien molt bé dins la imatge que també els havia estat penjada al coll: reaccionaris, clericals, folklòrics. La tergiversació sempre ha estat una actuació centralista. Lebesque no s’hi sotmet, encara que es miri la seva ofuscada terra des del seu combat jacobí, posat a París, crític de teatre, cinema, televisió, i cronista polític. [...] Crític de professió, Morvan ha exercit una fidelitat difícil, fins a deixar aquest llibre valent i lúcid, unit al seu combat de cada dia per l’home, per l’home concret, i per la nació secreta de cada home, habitacle de la seva llibertat. Fidel i crític, sí, condicions inseparables, perquè la fidelitat sense la visió crítica es converteix, com tothom sap, en servilisme, o almenys en un servei estèril. [...] Cadascú deu tenir la fidelitat que es mereix, d’altra banda... [...] El crit d’aquest llibre denuncia l’irracionalisme dels “demòcrates” de dreta i d’esquerra, en aquest cas els francesos, que són fidels a una idea deserta, feta de províncies i d’opressions, que constitueix la república unitària, en la qual la democràcia, encara que afortunadament deixi passar un llibre com aquest, porta la mala consciència de contribuir a la destrucció d’un ordre natural, d’un pluralisme essencial, sense el qual també Europa neix morta, damunt de pobles pobres, com Bretanya, o pobres pobles, com d’altres que no s’han resignat a morir.

stats