Diàleg

El que Xipre ens diu del caràcter alemany

[...] Des de fa molt temps els alemanys tenen una profunda antipatia pels paradisos fiscals i volen corregir la regulació del sistema financer que els afavoreix. Aquesta intolerància ha estat una constant del seu enfocament de la governança global els últims cinc anys. El 2008 Berlín va perseguir, a través de la compra de dades robades, impostos evadits en comptes del banc LGT de 600 importants "homes de Davos", incloent-hi l'ex director general del [grup de logística] Deutsche Post, Klaus Zumwinkel, un fet que va generar un incident diplomàtic amb Liechtenstein. El 2010 el govern va perseguir evasors d'impostos a Suïssa i va aconseguir les dades de manera igualment fosca. Alemanya es va unir a França el 2009 per impulsar sancions del G-20, i Berlín ha utilitzat lleis domèstiques per obligar els paradisos fiscals a adherir-se a les normes establertes per l'OCDE sobre la matèria. [...]

[ 26 de març ]

El lideratge alemany de l'euro és tossut i egoista

[...] A mesura que la prova de Xipre s'intensificava es va revelar una veritat sobre la política alemanya: els caracteritza una tossuderia que consideren com fidelitat als seus principis però que en realitat és complex de superioritat. Amb la seva gestió política europea, Merkel ha trencat totes les tradicions de l'Alemanya Occidental. I amb menys escrúpols dels que va tenir a l'hora de trencar les del seu propi partit. El principal assessor de Merkel en afers europeus, Nikolaus Meyer-Landrut, l'hi va dir l'estiu del 2011: tot el que cau dins de les responsabilitats de Brussel·les funciona bé, mentre que les àrees a càrrec dels estats membres són un desori. Per tant, era lògic donar més poder a Brussel·les. Però Merkel va fer una altra cosa.

Sota el lideratge de Merkel, l'Europa dels estats nació ha reviscut, una tendència contra la qual havia advertit clarament l'excanceller Helmut Schmidt: "El Tribunal Constitucional Alemany, el Bundesbank i la cancellera Merkel estan actuant com el centre d'Europa, per a exasperació dels seus veïns", va dir, i una part de l'opinió pública tendeix a una "visió nacional-egoista" d'Alemanya. Schmidt, que va viure tota l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, no és una persona que usi aquests termes a la lleugera. [...]

[ 25 de març ]