Arran de les revelacions d’Ana Polo, han sortit diverses companyes periodistes explicant casos de mal gust dels seus caps envers elles. Algunes feien vomitar. Però actituds que fan vomitar, i que haurien d’anar al Col·legi de Periodistes al moment, són abús de poder però no sempre abús sexual. Que en un pàrquing després del sopar d’empresa la tertuliana i el redactor, el cap i la vigilant de seguretat (parlo de casos que he viscut) rebutgin o consentin un petó no és abús.
D’entre les persones que han parlat, cap noi, esclar, ha explicat el seu cas d'assetjament per part del presentador, ni les insinuacions sexuals en públic per part de la presentadora (que lletjos som tots amb una copa de més). Ana Polo diu que va “posar el pilot automàtic” quan el ja condemnat i cancel·lat Quim Morales li va fer un petó en un pàrquing després d’un sopar d’empresa.
Deploro que el que ella va fer per interès ara pugui ser revisat de dalt a baix (estava coaccionada, no n’era conscient, va patir síndrome d’Estocolm), perquè “la vergonya ha canviat de bàndol”. Jo no sabia que hi havia bàndols. Si ara ell digués que li va fer el petó perquè “li volia caure bé”, coaccionat, ens en riuríem. De fet, ella qüestiona els tres mesos de després dient que “ho va disfressar d’enamorament”. Sense dubtar dels seus sentiments, em pregunto com ho sap.
Deixo per a un altre dia el debat sobre algunes de les nostres estrelles femenines, reines totes elles de la sororitat, que han tractat tan violentament com han pogut les seves subordinades dones, com alguns dels nostres astres masculins. Potser algun dia sortirà, tot això. Sobretot en aquest món, l’entreteniment, en el qual l’estrella necessita sempre sang fresca per seguir mantenint inflat el globus de l’ego. Per sort o per desgràcia, les dones i els homes amb poder, igual que els i les aspirants trepes (que també n’hi ha) som iguals. La podridura la fa el poder. No el gènere.
