Disturbis universitaris pro amnistia (1931)

De la informació apareguda a La Publicitat (27-III-1931) tal dia com ahir. Vint dies després es proclamava la República. El rei Alfons XIII havia posat l’almirall Aznar al davant d'un govern per gestionar la crisi de la monarquia després de la fugida del dictador Primo de Rivera. S’intuïa que a les eleccions del 12 d’abril guanyarien els republicans. En aquell clima expectant els estudiants lideraven les manifestacions pro amnistia. Aquella setmana L’Esquella de la Torratxa va incloure a tota plana un dibuix al·legòric dedicat als joves universitaris capdavanters en la reivindicació de l’amnistia.

Ahir, a primeres hores del matí, a la universitat i a la Facultat de Medicina, es notava una remarcable excitació entre els estudiants, provocada pels esdeveniments de Madrid a favor de l’amnistia. En efecte, a les 10, cessaren les classes i foren col·locades les declaracions de vaga de 24 hores. Des d’aquest moment els estudiants començaren a proferir crits de protesta, dirigint-se al rectorat. En vista de la creixent excitació, el doctor Soler i Batlle [rector] ordenà el tancament de la universitat. En obeir l’ordre els bidells, foren increpats pels estudiants, els quals feren desistir del tancament. Entretant, a la Facultat de Medicina, uns alumnes s’apoderaren amb violència del retrat d’una alta personalitat de l’Estat [no s’esmenta quina], i el cremaren enmig de la via pública, entre tota mena de visques i moris. Un cop fet això, els estudiants de medicina s’adreçaren per grups cap a la universitat, on foren rebuts amb vives mostres d’entusiasme per companys d’altres facultats. Reunits uns i altres s’organitzà un míting en el qual parlaren alguns estudiants en termes radicals i en el sentit d’obtenir la llibertat dels presos polítics i socials. Un gran contingent d’escolars abandonaren llavors l’edifici, organitzant una manifestació que passant pel carrer Pelai, pretenia arribar a plaça de Catalunya. Presidia la comitiva una pancarta amb aquesta inscripció: “Volem l’amnistia dels presos”. En arribar a Pelai van ser obligats a recular davant d’una càrrega de la guàrdia de seguretat. L’efervescència creixia. [...] A dos quarts de dotze, tancaren i barraren les portes de l’edifici i pujaren al rectorat. Amb una tronca i taules de fusta, els estudiants intentaren obrir la porta –de gran alçada i folrada de zinc–. [...] Al cap d’un minut entreobrien la porta i penetraven a la sala del rectorat al so de La Marsellesa i tota mena de crits. [...] S’apoderaren del retrat del doctor Martínez Vargas [exrector], que fou arrencat i llançat al carrer des d’un finestral. Exhibiren una inscripció republicana que fou saludada amb entusiasme pel públic que des de la plaça aplaudia i s’afegia als crits dels estudiants. En vista que seguia l’agitació la guàrdia de cavalleria va donar una càrrega a cop de sabre, pegant furiosament a grups de ciutadans. Un d’ells –el jove Ramon Gai, dependent– resultà ferit al cap. [...] Malgrat la càrrega, els ciutadans insistiren en aplaudir als universitaris rebels. Aquests, a l'observar l’evolució de la guàrdia, començaren a llançar pedres i feren blanc en un capità, el qual va treure’s l’arma de foc i va apuntar a la universitat. Començà un viu tiroteig. Entre uns i altres es creuaren una cinquantena de trets. No hi hagueren ferits en cap bàndol. Algunes bales impactaren en retrats de rectors exposats allí des de fa anys. Durant la batalla els professors doctors Campillo, Diaz, Balcells, Soler i Batlle i altres, junt amb periodistes i bidells, es refugiaren a les habitacions d’aquests funcionaris. Després d’això, el doctor Soler i Batlle aconsellà als estudiants que es retiressin ordenadament i sense formar grups per la porta del jardí que dona a Diputació. Li respongueren que volien sortir plegats i per la porta principal. A les dues de la tarda es retiraren pacíficament, entre aplaudiments del públic. [...]