La dona i l’agricultura (1929)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Llucieta Canyà (la Bisbal d’Empordà, 1901-Barcelona, 1980) a La Veu de Catalunya (3-X-1929). Amb estudis de dret i magisteri, poeta i periodista, Canyà va assolir certa popularitat amb el seu llibre L’etern femení(1934). Tant per aquella obra assagística com per la seva periodística, desconcertant per hiperbòlica, ingènua i anacrònica, Canyà és una autora representativa del feminisme conservador català dels anys 1930.
Havem parlat des d’aquestes mateixes pàgines d’eminents artistes; d’il·lustres literats; d’exímies poetesses; de periodistes i músiques intel·ligentíssimes; havem raonat de les grans celebritats feministes mundials; de lluitadores fermes i coratjoses... Havem recorregut tota l’heterogènia gamma de l’activitat femenina. Però no havíem parlat mai de la dona i l’agricultura, cosa de la qual ara em proposen parlar per tractar-se d’un cas insòlit a casa nostra. És la il·lustre dama senyora Júlia Sittler de Galve, propietària d’unes extensíssimes finques al Pla d’Urgell, la qual avui absorbeix la nostra atenció. Aquesta dama eminent per la seva gran cultura, generosament humana per les seves obres socials, és una alta personificació femenina dels nostres temps. A França, les marqueses i comtesses lluiten fervorosament al costat de les masses socials femenines per obtenir els drets que llur pàtria encara els restringeix. Les grans dames franceses han comprès que la valor de llurs títols està dignificada en proporció amb els esforços esmerçats en llurs obres socials. L’obra de la senyora de Galve és una de les millors tasques humanes; una labor positiva intrínseca meritíssima que cal que totes les dones imitem amb els mitjans que estiguin a la nostra mà. L’amor envers els camps! L’amor per les terres vitals i productives! La senyora de Galve, amb una magnanimitat plena de fe i de virtut, ha cuidat i vigilat ses finques, i les ha portades al màxim perfeccionament de fertilitat. Les vastíssimes propietats administrades directament per tan intel·ligent dama, han donat un rendiment efectiu, d’una valor inestimable per a la nostra terra. Científicament ha estudiat tots els avantatges i desavantatges dels conreus de cereals, d’oliveres, de vinyes, i sobretot, de les grans extensions d’userda. Aquesta noble tasca d’amor a l’agricultura, l’ha seguida personalment aquesta excel·lent dama. Sola ha recorregut les seves propietats, i ha viscut en la finca per tal d’atendre els afers; en particular, a les èpoques de regar els camps, ella mateixa dirigia tota la nit els homes que obrien camí a l’aigua amable... Les propietats avui conreades per la seva generosa mà, són model de perfeccionament i de progrés. Tant de bo les nostres dames imitessin l’exemple patriòtic i honorable de la senyora de Galve! [...] Portar al camp el capital que s’estalvia a la ciutat és una obra cívica, patriòtica, i d’una organització realment sorprenent, que cal estimar. Si les dames de les nostres ciutats procuressin fomentar així l’amor a l’agricultura [...] les noies dels pobles (que són les que donen més contingent a aquestes coses) no baixarien a la ciutat perquè en llurs pobles trobarien el treball i una futura llar; perquè els homes, gairebé cap no abandonarien les terres maternals, plenes de vida i de progrés. Així, emparada l’agricultura, els pobles es farien grans i la pàtria més gran encara. [...]
