Donald Trump i l’esclat del populisme de dretes
El que semblava impensable s’ha fet realitat. Llevat que una maniobra d’última hora a la convenció republicana ho impedeixi, Donald Trump serà el candidat de la dreta nord-americana a les pròximes eleccions a la presidència, que se celebraran al mes de novembre. En els comicis, Trump tindrà molt poques possibilitats davant de la més que probable candidata demòcrata, Hillary Clinton, amb un perfil més transversal i centrista que l’esquerrà Sanders. Tot i això, la irrupció de Trump, a pesar de tots els advertiments, de la crítica generalitzada dels mitjans i de les seves pròpies ensopegades, resulta altament preocupant, perquè confirma que la deriva populista de dretes que afecta bona part d’Europa també intenta instal·lar-se als Estats Units.
Trump és masclista, xenòfob i gasta una retòrica antiestablishment que resulta una impostura per a un magnat amb una fortuna estimada de 5.000 milions de dòlars. Però a pesar de tot ha aconseguit imposar-se entre l’electorat més conservador dels Estats Units. Segurament es tracta d’una combinació de factors. El principal seria el desprestigi de la política tradicional, que ha obert la porta a outsiders i persones sense escrúpols que apel·len als instints més baixos, com ara la por a l’immigrant -una autèntica paradoxa en una societat d’al·luvió-o als tentacles de l’estat. El segon és una radicalització progressiva del Partit Republicà -víctima del discurs anti-Washington de l’ultradretà Tea Party- que ha anant marginant els candidats centristes, vistos com a febles i proclius a pactar amb el socialista Obama. I el tercer factor serien els efectes de la crisi, especialment la desindustrialització, que ha afectat sobretot els homes blancs de mitjana edat. Finalment, caldria assenyalar la pèrdua d’influència dels mitjans de comunicació tradicionals i la segmentació d’audiències, que ha portat els electorats a viure en compartiments estancs i a ser víctimes fàcils de la demagògia. Trump és només el símptoma d’una tendència més profunda que totes les democràcies occidentals haurien de començar a combatre si no volen que els passi com als republicans moderats, que quan han volgut reaccionar ja era tard.
