14/01/2022

Dret a tenir casa, dret a tenir sostre

2 min

A propòsit de les vuitanta persones sense casa desallotjades a Badalona, el regidor de serveis socials, David Torrents, va dir –ho llegíem a l’ARA– que “el municipi no té capacitat per si sol de trobar un habitatge, i per això havia reclamat una ajuda extra d'altres administracions, com la Generalitat”.

Quan en un municipi s’arriba al desallotjament vol dir que les solucions ja són pedaços. Anar a protestar per un desallotjament em sembla, a hores d’ara, una mesura de pressió, però també una conformitat. Vol dir que ja ens està bé l’ocupació. I no ens hauria d’estar bé. Aquest habitatge ocupat era de la Sareb. I la Sareb ens cau malament. Però si la Sareb ens cau malament i per tant se li poden ocupar els edificis, llavors podem considerar correcte robar pernil envasat d’aquestes empreses que maltracten animals. Ocupar la propietat privada, sigui de Mr. Scrooge o del desconegut propietari de l’estable que va acollir el naixement de Jesús, no és just. El que és just és tenir un lloc on parir el nen Jesús pagat amb els impostos de tothom. Que, segles després, encara estem igual.

Per tant, els governs tenen l’obligació d’evitar les ocupacions (ho dic jo, que he sigut ocupa). No es pot deixar malvivint a ningú en un lloc ocupat, perquè l’habitatge és un dret (i la propietat privada, també). Tenen casa calenta els animals. Hem perdut el pèl, al llarg dels segles, perquè dormim a recer des de l’època de les cavernes. No tenir sostre és una emergència. Per tant, s’han d’habilitar pavellons, hostals, el que calgui. També pensant en els veïns, que aguanten el que no es diu mai. A ningú li agrada fer-ho, pocs tenen pressupost per fer-ho, però no hi ha més remei. Si hi hagués una catàstrofe es faria.

Amb això vull dir que, sisplau, ens evitin aquest futbol dolent d’anar-se passant la pilota per no marcar mai gol. Jo no puc, aviam si la Generalitat... Jo no puc, aviam si el govern d’Espanya... Jo no puc, aviam si Europa...

Empar Moliner és escriptora
stats