Els eixos verds gentrifiquen?
Avui és freqüent l’ús polític de disjuntives que presenten com a antagònics conceptes que fins fa poc semblaven complementaris, i sense cap demostració. Una fórmula útil per desqualificar els adversaris polítics i eludir el compromís de fer propostes positives per a la comunitat.
L’ús indegut de la falsa disjuntiva també s’ha fet servir en el cas de la suposada contradicció entre el dret a seguir vivint a la ciutat i la qualitat de l'espai públic. Un discurs que s’ha filtrat en l'opinió pública –sectors populars inclosos– i que situa en la qualitat de la urbanització la causa de la gentrificació, l’expulsió de les seves llars els ciutadans de menys poder econòmic. Aquesta creença ja va ser difosa l’any 2022 per part de l’actual regidora d’Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona quan va escriure a l’ARA: "Les actuacions de pacificació i millora de l’espai públic han d’incorporar plans d’usos i mesures de preservació del barri i dels seus habitants. D’altra manera, les transformacions verdes acabaran gentrificant els barris que volien millorar".
Plantejant la disjuntiva entre qualitat de l'espai públic i dret a mantenir la llar, aparentment es protegia els sectors més febles de la població, però s’ometien les causes estructurals que els expulsen dels seus habitatges. S’ometia la realitat d’un fenomen que afecta gran part de les ciutats del món capitalista; el paper dels fons d’inversió o dels promotors immobiliaris; els pisos turístics o el fraccionament d'habitatges per lloguer de temporada, o, en definitiva, la manca d’una política social de l’habitatge. Qüestions que no tenen res a veure amb la millora de l’espai públic.
La insistència en la disjuntiva esmentada va caracteritzar la pugna electoral de 2023. Es pretenia neutralitzar el rèdit electoral que suposava la recuperació ciutadana i sostenible de l’espai urbà, demonitzant les seves conseqüències. Alhora, s’enviava un missatge de tranquil·litat als sectors econòmics, financers i immobiliaris, per seguir impunement els negocis al centre de la ciutat, ja que les raons de l’encariment dels habitatges les derivaven de l’errònia política del partit que aleshores comandava l’Ajuntament.
Com és sabut, l’estratègia va donar els seus fruits electorals, i la campanya es va basar en una desqualificació dels beneficis ciutadans dels eixos verds de l'Eixample, amb arguments tals com: els eixos verds atempten contra el Pla Cerdà; l’alternativa als eixos és la recuperació dels patis interiors d’illa; els eixos verds provoquen caos circulatori... fins a la denúncia davant dels tribunals d’aquestes actuacions, oblidant que aquella política s'havia iniciat durant el govern de coalició de Pasqual Maragall. Una vegada conquerida l’alcaldia, l’intent de desprestigi dels eixos verds va continuar, cosa que deriva en la seva degradació i la indisciplina dels vehicles privats i provoca, per descomptat, que no se'n programi cap més.
Però ara, a més, els mateixos sectors que es van oposar als eixos verds indiquen el camí a seguir per a aquells ciutadans que van ser marginats del centre de la ciutat. Així ho declaraven en el marc d'una col·laboració amb la revista d’arquitectes AxA: "El mercat d’habitatge a les ciutats està cada cop més tensionat: els sectors econòmics més forts ocupen el centre i expulsen joves i famílies cap a la perifèria...", "La solució passa per repensar la perifèria i dotar-la de serveis i habitatges de qualitat, i sobretot garantir un transport públic ràpid i eficient". És a dir, donem per irreversible el procés d’expulsió. El centre és lloc de negoci, no de vida urbana. Colonitzeu la perifèria amb bons habitatges i transport eficaç (inclòs el 47 de Manolo Vital), ja que el centre no necessita eixos verds que obstaculitzin la mobilitat i el negoci dels grans promotors immobiliaris i financers.
Però no tothom accepta la disjuntiva entre dignitat de l’espai públic i dret a mantenir la llar. Així, sortosament, els veïns de l’Esquerra de l’Eixample han tornat a plantar els parterres a l’eix verd de Consell de Cent, abandonats per l'Ajuntament, i han denunciat la indisciplina viària que en dificulta l’ús per part dels ciutadans. A més, una altra forma d’activisme ens arriba d’Europa, de mans de la presidenta Ursula von der Leyen: els eixos verds de Barcelona (Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona) van ser guardonats aquest octubre a escala europea, cosa que demostra que a les nostres ciutats "els carrers poden tornar a ser per a les persones i la vegetació, i no per als vehicles privats".
De moment l’Ajuntament guarda silenci, i no sabem si el prolongarà fins que Barcelona exerceixi com a capital mundial de l'arquitectura el 2026. Rectificar en política no és habitual, però aquí cal únicament substituir una disjuntiva per una copulativa, per tal de recollir que els ciutadans necessitem democràcia i prosperitat, qualitat de l’espai públic i permanència a les nostres llars.
