20/01/2021

El Partit Republicà després del trumpisme

3 min
Diversos grups de simpatitzants de Trump van irrompre al Capitoli dels Estats Units el passat 7 de gener

moltes coses han passat des que Alexis de Tocqueville va analitzar les meravelles de la revolució irresistible que els Estats Units van experimentar a principis de l’era moderna. Prop de 200 anys després de la publicació de l’emblemàtica Democràcia a Amèrica de Tocqueville, ciutadans amb parafernàlies feixistes irrompien al Capitoli encoratjats pel seu propi president. El món liberal es pregunta alarmat com és possible que una transició de poder pacífica no estigui assegurada. I això, al bressol mateix de la democràcia representativa.

Quin és, doncs, el futur de la democràcia als Estats Units després de Trump? És una pregunta rellevant, sobretot perquè avui dia les democràcies ja no cauen tant per invasions estrangeres o cops militars. El perill ara rau en l’ascens al poder d’autòcrates més o menys dissimulats, però votats pels seus propis ciutadans.

La resposta està exclusivament en mans de la dreta americana. En concret, l’estabilitat del sistema està en mans de la interpretació que faci el Partit Republicà de l’èxit relatiu del trumpisme, i de la seva estratègia els pròxims anys. El Partit Republicà té tres opcions, i cadascuna d’elles amb conseqüències molt diferents.

La primera opció seria la més letal per a la democràcia, i consistiria en conservar els elements populistes i d’extrema dreta del trumpisme. Al marge de les seves implicacions morals, aquesta opció seria un error estratègic. Estudis recents mostren que l’ascens de Trump es deu quasi exclusivament a les seves polítiques desacomplexadament antiimmigratòries. Paradoxalment, però, no hi ha evidència que les actituds populistes i antisistema siguin un gran predictor del seu vot recent. Per tant, cal no confondre posicions restrictives pel que fa a la immigració amb polítiques antidemocràtiques. Mentre les primeres tenen un espai electoral fort als Estats Units i arreu, les segones no.

Malgrat les imatges colpidores de grups radicals assaltant el Congrés nord-americà dels últims dies, els grups d’extrema dreta són demogràficament petits. El pes electoral del radicalisme dins de la família del Partit Republicà s’exagera pel sistema electoral. De fet, anàlisis recents mostren clarament que, contràriament al que se sol dir, la base social del trumpisme no consta majoritàriament de classes treballadores radicalitzades i alienades pel sistema. Tot i que les diferències per ingressos són petites, el suport a Trump puja als dos extrems del continu econòmic. Com la coalició que ha fet possible el Brexit, el Partit Republicà és una unió estranya entre els més pobres i els més rics, i una mica dels que estan entremig. La inestabilitat dels últims dies està dividint la coalició republicana, que és més complexa del que sembla. El radicalisme antidemocràtic, doncs, no apunta a opció viable per al futur.

La segona opció seria la millor per a la salut de la democràcia americana. Consistiria en recuperar la coalició conservadora però multicultural que, almenys sobre el paper, va propulsar George Bush Jr. a començaments del 2000. Qui ho havia de dir, que aquesta seria l’opció preferida del món liberal avui dia. Aquesta seria una dreta militant en contra del racisme, que intentaria atraure les minories ètniques més conservadores, com ara els llatins de l’exili cubà o les comunitats afroamericanes més religioses. Aquesta estratègia, però, no és gaire probable. Les divisions racials en el comportament electoral als Estats Units són encara molt superiors a qualsevol altre predictor del vot. I les posicions antiimmigratòries i contràries a la diversitat són massa prominents en l’espai republicà com perquè ara s’abandonin de cop i volta.

La tercera i última estratègia és potser la més realista. I potser un reflex de cap on aniran les democràcies occidentals contemporànies. Aquesta opció consistiria en enfortir una coalició entre classes treballadores descontentes amb la globalització, l’establishment conservador tradicional favorable al lliure mercat, i alguns elements de la dreta religiosa. Aquesta unió és possible amb una combinació que s'ha demostrat màgica per a la dreta contemporània del món anglosaxó: impostos baixos i posicions restrictives envers la immigració.

És possible apostar per la tercera opció i defensar inequívocament la democràcia. Aquest és el repte del Partit Republicà en l’era post-Trump. El trumpisme ha descobert que la combinació entre impostos baixos i control de la immigració és un espai electoral molt lucratiu. Tot i així, el Partit Republicà no pot perdre de vista que no es veu un resultat electoral tan dolent d’un president que volia renovar el càrrec des de finals del segle XIX. Al cap i a la fi, el trumpisme entès com a moviment antisistema està dividint els seus propis partidaris i ha fracassat estrepitosament a les urnes.

stats