Elevar el to, marcar el ritme i no desafinar
No hi ha res millor que un concert col·lectiu, desacomplexat i feliç com el d'ahir per elevar el to del procés pel dret a decidir, recarregar energies i celebrar que les voluntats democràtiques no es desinflen des dels despatxos si tenen l'alè de la gent que les inspira i les empeny. La nit musical i reivindicativa al Camp Nou regala totes les metàfores. La necessitat imperiosa d'harmonia i de treball en equip. La importància de no desafinar ni donar la nota perquè sí. L'alegria com a mètode, el positivisme, la voluntat de cantar sempre a favor de, mai en contra de. Les ganes de convèncer, de seduir, d'integrar, de cohesionar. I la conveniència de marcar el ritme. Lluís Danès, director artístic, va fer servir les escales com a element simbòlic: l'ambició d'anar més amunt, amb el risc que sempre comporta pujar esglaons. L'obligació, per tant, de mirar endavant. Com que aquest projecte cap a la consulta és també una oportunitat de regeneració democràtica, la d'ahir va ser una nova ocasió per repartir papers i equilibrar protagonismes, per repassar la partitura i continuar treballant en la lletra, també la lletra petita.
Per això és tan rellevant la unitat civil, la implicació de la societat. Des d'àmbits interessats es decideix unilateralment que el procés és un caprici de determinats polítics, des d'altres àmbits s'accepta que hi ha una voluntat popular claríssima però que és aprofitada per interessos partidistes. Aquesta majoria popular que segons les enquestes i segons els resultats electorals avança cap a un estat propi, renova amb actes com el d'ahir el seu deure ciutadà d'empènyer i de vigilar; de fer política des del carrer i alhora renovar la política. No és hora de discutir si la gent ha d'estar al darrere o al davant, perquè en realitat ha d'envoltar la política, encerclar-la, per posar-la al centre, de manera que hagi d'estar al servei de totes les persones. Ahir es va cantar Tossudament alçats , de Lluís Llach, com a tema final. I la tossuderia, la persistència, és un valor imprescindible. Quan és l'hora de la veritat, quan vius moments històrics, s'acaba complint la voluntat de la gent decidida. La gent constant, preparada, concentrada, inspirada, positiva. I feliç.
