Publicitat
Publicitat

TOVALLONSNEGRES

Per a Isabel Coixet

No vull que ningú li digui “feixista” a ningú

Escriu Isabel Coixet un article al diari El País que em sap greu i que subscric gairebé del tot. Comença explicant que sortia de bon matí a passejar el gos quan dos individus amb estelades lligades al coll la van increpar a la porta de casa cridant-li “Feixista, t’hauria de fer vergonya!” Es queixa, amb raó, que “no hi fa res” que ella “condemni la brutalitat policial o que demani la dimissió de Rajoy”. És feixista.

És evident que Coixet o Serrat o Loquillo o altres artistes dels que estan a gust formant part d’Espanya no són feixistes. I no cal explicar per què, de la mateixa manera que no cal explicar per què el Negroni és un gran còctel. Ens queixem quan ens diuen nord-coreans o nazis (val a dir que poc, perquè ja hi estem acostumats), de manera que trobo molt sensat que la Coixet també ho faci.

Ens queixem quan ens diuen nazis, de manera que trobo molt sensat que la Coixet també ho faci

Diu la cineasta al final de l’article -i aquí és on matisaria- que hi ha una “fractura d’una societat que convivia en pau i sense por, amb diferències lògiques d’opinions”, i que els pares no parlen del tema amb els fills “perquè a l’escola no els insultin”. Bé, a l’escola, en general, es vigila que ningú insulti ningú. I diria que si “abans” es vivia “en pau” era només per una situació d’avantatge unionista: els indepes eren minoria, no reivindicàvem res i tothom estava content. Segur que quan els primers insubmisos van negar-se a fer la mili hi va haver divisió i insults, mentre que si no s’haguessin rebel·lat no n’hi hauria hagut. Sempre hi ha més pau al matrimoni quan un dels dos calla i aguanta. Si quan es va promulgar la llei seca als Estats Units no hi hagués hagut desobedients, hi hauria hagut més pau i menys gàngsters.

No vull que ningú li digui “feixista” a ningú. Fem tota la broma que calgui amb l’equidistància, però a Catalunya artistes com la Coixet o com en Serrat (a qui hem d’agrair amb llàgrimes d’emoció una obra d’art tan bella com el Romance de Curro el Palmo ) han de poder passejar el gos envoltats de somriures o d’indiferència.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT