Ensenyar o no ensenyar els mugrons a la piscina

El departament d’Igualtat i Feminismes ha fet una campanya reivindicant el topless sense mostrar mugrons femenins, cosa que, per dir-ho com se sol dir, “ha encès les xarxes”. És que si n’hagués mostrat, la campanya no s’hauria pogut penjar a les xarxes (i no les hauria encès). Però anem al contingut. "Mai més una dona expulsada d'un espai per ser dona", et diuen. I et diuen també: “La sexualització de les dones comença de petites i ens acompanya tota la vida. Que hàgim de cobrir-nos els pits no és normal, és discriminació".

Dir que t’expulsen d’un espai “per ser dona” és una victimització tramposa, que no em sembla gens feminista. Però parlem de la “sexualització” de les nenes. Hi ha nenes preescolars que demanen biquini, i el demanen, justament, per ser distingides dels nens, o perquè volen imitar les grans. Jo no ho veig tan perniciós. També n’hi ha que no volen biquini, perquè no se senten nenes o perquè no els fa res ensenyar el tors. Doncs perfecte. Cap als vuit-deu anys, n’hi ha que, quan encara no tenen pits però ja tenen el botó mamari desenvolupat, volen tapar-se aquesta part del cos. Doncs que ho facin. També hi ha nenes que es volen banyar amb samarreta de bany, per vergonya. Endavant. N’hi ha que es tapen tot el cos, per motius religiosos. Que ho facin i que es banyin.

Em sembla fantàstic que es reivindiqui el topless, i em semblaria igualment fantàstic que es reivindiqués la supressió del banyador (que tapa el melic de les dones!). Però, com a mare d’adolescent, sobretot crec que s’ha de reivindicar que cadascú faci el que vulgui, sense fer-ne més tema. Una cosa, però, parlant d’adolescents. Suposem que la campanya del departament triomfa. Les noies de, posem, catorze o quinze anys fan totes topless. Deliro, i ja m’estic imaginant una campanya futura del mateix departament: “No som carn d’exposició. Prou de mirades a la piscina. Els nostres pits no són material eròtic. Volem piscines només per a dones”.