02/08/2021

L’esplèndida platja de Cerdanyola

2 min

En les setmanes que portem d’estiu i, sobretot, de temporada oficial de vacances, Antena 3 noticias ha convertit la platja gairebé en un plató extern on justificar el context de qualsevol informació. Diumenge, amb Matías Prats al capdavant, l’abús d’aquest decorat sufocant amb els reporters amb els peus a la sorra resultava fins i tot paròdic. En dues ocasions diferents van connectar amb una platja de Cullera, a la Ribera Baixa. Des de la sorra la reportera va explicar que els espanyols havien optat pel turisme interior tot lloant el potencial turístic del país i destacant la costa valenciana com una de les destinacions predilectes. Sempre escullen platges atapeïdes, on es pot veure molta gent al darrere prenent el sol i amb els tràfecs habituals dels banyistes. Uns minuts després connectaven amb la platja de Matalascañas, a Huelva. Aquesta vegada, amb tots els banyistes de fons, la periodista explicava què passava si la cita per a la vacunació coincidia amb els dies de vacances. En una clara teatralització de la notícia, la reportera va fer que algunes banyistes utilitzessin el micròfon d’Antena 3 per fingir una curiositat sobtada i molt forçada sobre la programació de la vacunació per il·lustrar la notícia d’una manera més amena. “¿Qué tengo que hacer si me dan cita cuando estoy de vacaciones?”, deia una senyora que s’acabava d’aixecar de la tovallola. I mentre ens ensenyaven la gent a la platja en banyador suant la cansalada ens anaven explicant que es podia ajustar la data o demanar cita en qualsevol altra localitat del país. Uns minuts més tard, Matías Prats va informar que el dia abans la pluja havia deixat vuit mil persones sense llum a Barcelona i que encara eren visibles els danys que havia provocat el temporal. ¿I on apareixia la reportera? A la platja de la Barceloneta. Dels ciutadans sense llum ni rastre. De les imatges per constatar les destrosses de la tempesta, tampoc. La reportera es limitava a explicar-nos que com que el temps no acompanyava, alguns banyistes havien hagut de recollir els trastos de bany i marxar cap a casa, o buscar alternatives com jugar a voleibol o anar a passejar per la ciutat. En la connexió no existia notícia més enllà de dir que no feia gaire bon temps, que era un detall més important que l’apagada elèctrica. La imatge només servia per mostrar la reportera a la sorra en una jornada passada per aigua. El més esperpèntic és que, tot i que era evident que allò era la costa de la ciutat de Barcelona, el rètol indicava que era Cerdanyola, una localitat que no es caracteritza precisament per la seva zona marítima.

La platja com a postal informativa, on la carn i la suor són un pretext per fer memòria a l’espectador de l’època estival. I Barcelona és el punt geogràfic on la informació es fa per aproximació. Ni era Cerdanyola ni s’acabava d’explicar la notícia que ens havien anunciat, però les onades, els banyadors i els para-sols són suficients per contribuir al decorat més que no pas al periodisme.

Mònica Planas és periodista i crítica de televisió
stats