Els estralls de les calors estivals

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsCom cada any, entrat el període inicial de les calors, la crònica sagnant registra a diari un succés dels que commouen l’esperit més serè i esgarrifen al més desaprensiu. En cosa d’uns vuit dies hem hagut de constatar: el crim del carrer de l’Estruch, el del carrer d’Urgell i el de Badalona, amén del contingent ordinari de baralles amb més o menys conseqüències i d’agressions de delinqüència més o menys greus. [...] ¿A on em deixen l’importantíssim factor de la calor tan digne de consideració en l’estudi de les causes productives dels delictes de sang? Perquè [...] reparin que a l’hivern, com a matar, no es mata més que porc, i no obstant, així que entrem al juny, comencen a despertar-se els instints sanguinaris. Veritat és que hi ha moltes causes d’ordre moral i social que contraresten, en la majoria dels homes, tan perniciosa tendència, però la tendència a matar en aquesta època és innegable que existeix, sols sigui per matar... puces. La dutxa obligatòria, l’orxata franca en totes les taules d’aigua i anís, el ventilador forçós mentre durin les calors estivals, crec que foren lleis a promulgar que evitarien, en bona part, fets tan horripilants com els que actualment ocupen l’atenció pública.