Els EUA i la UE: el lliure comerç per combatre la crisi
Davant la crisi, acció. Això és el que es proposen els Estats Units i la Unió Europea, que ahir van donar el tret de sortida a l'inici d'una negociació per crear l'àrea de lliure comerç més potent del món. La proposta va ser llançada a banda i banda de l'Atlàntic: el president nord-americà, Barack Obama, va anunciar el repte; i el president de la Comissió Europea, José M. Durão Barroso, s'hi va afegir al cap de poques hores. Les negociacions començaran abans de l'estiu i es vol que no durin més de dos anys. Les expectatives són molt altes, tan altes com les dificultats, que no seran petites. El fet que Obama hagi pres la iniciativa és una bona notícia.
La crisi també hauria d'ajudar a accelerar l'acord: tenint en compte les xifres de què es parla, si el tractat va endavant, totes dues economies hi sortiran guanyant amb un creixement del PIB i més llocs de treball. Es tracta de reduir o eliminar les tarifes de duana, de fer caure les barreres comercials no aranzelàries, de deixar enrere la paperassa burocràtica i d'unificar les normatives mediambientals o de seguretat, entre altres mesures. On hi haurà més problemes és en punts calents com l'excepció cultural francesa, especialment en el cine; les denominacions d'origen de productes europeus; la històrica disputa entre Airbus i Boeing; o les diferències sobre l'acceptació dels transgènics (que Europa prohibeix i els EUA no). Tot i l'oportunitat que representa, Europa hauria de marcar unes línies vermelles en aquests temes.
En el context internacional, la iniciativa respon a la necessitat d'unir forces per fer front a les noves economies emergents, especialment la Xina. Per a Obama, és també un senyal més per demostrar la seva concepció del lideratge mundial, més basada en l'hegemonia econòmica que en la militar. El fet que ahir també anunciés la retirada de l'Afganistan o que també busqui un acord semblant amb els països del Pacífic Sud va en aquesta mateixa direcció: que mani el mercat, no les armes.
