“ A més, el 1914, després de gairebé mig segle de pau, ¿què sabien les grans masses de la guerra? No la coneixien. A penes hi havien pensat. Era una llegenda i precisament la distància l’havia convertit en quelcom heroic i romàntic. Seguien veient-la des de la perspectiva dels llibres de text i dels quadres dels museus: espectaculars càrregues de cavalleria amb flamants uniformes; la bala mortal sempre disparada al mig del cor; la campanya militar sencera era una clamorosa marxa triomfal. «Per Nadal tornarem tots a casa», cridaven a les seves mares els reclutes somrient, l’agost de 1914”
El món d’ahir. Memòries d’un europeu
(Stefan Zweig)
És sabut que les coses terribles ens passen envoltades de lleugeresa. N’és un exemple molt conegut la frase que Franz Kafka va deixar escrita el 2 d’agost de 1914 als seus Diaris: “Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda vaig anar a nedar”. Europa sembla que s’estigui apropant a un d’aquests escenaris en què la vida quotidiana es va precipitant impertorbable cap al caos.
En les últimes setmanes, la política exterior europea sembla ser conscient de l’empitjorament de les perspectives de la seguretat de la Unió i de l’erosió del clima de les relacions internacionals. Ucraïna no aconsegueix aturar Rússia, els Estats Units no dominen Netanyahu, Donald Trump està en condicions de poder tornar a la Casa Blanca i les capitals europees comencen a posar-se políticament nervioses amb un Putin previsiblement expansionista i una OTAN que es pot veure desafiada a actuar si s’ataca un dels estats membres. Els estats bàltics, Polònia i Txèquia veuen avui la guerra com una amenaça molt real.
Un perill real
El conflicte bèl·lic declarat per Rússia amb l’ocupació d’Ucraïna ha deixat en evidència les dificultats europees d’actuar conjuntament i, especialment, de complir els acords en matèria d’armament. Si fa pocs mesos a la Unió es parlava d’una negociació abans de l’estiu, la situació sobre el terreny s’està deteriorant fins al punt que Kíiv podria arribar excessivament debilitada a una taula. De fet, existeix una alarmant possibilitat que una nova onada russa en els pròxims mesos travessi les defenses ucraïneses i guanyi nou territori a l’estiu. Des de la caiguda d’Avdíivka el febrer passat les forces russes estan pressionant fort a l’est d’Ucraïna. Moscou es pot permetre la brutalitat de perdre 17.000 soldats per guanyar uns deu quilòmetres de terreny, i algunes fonts parlen de la incorporació de fins a 30.000 nous soldats russos al mes. Just després de les eleccions, el ministre de Defensa ha anunciat la creació de dos nous exèrcits d’entre 300.000 i 400.000 soldats. A Rússia mai no falta carn de canó, mentre que a Ucraïna es discuteix sobre la reducció de l’edat de la incorporació a files.
Per la seva banda, Ucraïna ha aconseguit controlar la flota russa al mar Negre i garantir les exportacions de gra des d’Odessa. Els drons contra infraestructures russes han permès resistir, però el bloqueig dels republicans pro Donald Trump del paquet d’ajuda de 61.000 milions promès per Biden i l’escassetat de munició condemnen Kíiv. La UE només ha fet arribar la meitat de la munició promesa, i és gràcies a Txèquia. L’ajuda no és suficient, malgrat que la UE ha anat trencant tabús a mesura que la guerra avançava: des de l’enviament d’armament, inclosos els avions de combat F-16 , fins al pla per potenciar la indústria armamentista.
En les últimes setmanes s’ha imposat el discurs que una guerra de l’OTAN contra Vladímir Putin és possible. El primer ministre francès parla d’enviar tropes europees a Ucraïna; la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, parla d’una amenaça total d’una altra guerra a Europa, i Donald Tusk, primer ministre polonès, assegura que “estem en una època de preguerra”. “No exagero”, diu.
En termes de seguretat, la UE haurà de reforçar-se després que Trump assegurés que “animaria” Putin a atacar els països de l’OTAN que no compleixin els compromisos en despesa militar. Espanya, malgrat les reticències de Pedro Sánchez a sumar-se al llenguatge bèl·lic, ja ha augmentat la despesa en defensa i les relacions amb els Estats Units en termes de col·laboració militar.
Polònia, els estats bàltics i els txecs estan en primera línia d’aquesta guerra híbrida. Moscou considera que Europa s’ha enfrontat directament a Rússia per haver donat suport a Kíiv. En un panorama global tan convuls, aconseguir autonomia és un dels objectius vitals de la UE, que avui té dependència en aspectes clau com l’energia, el comerç i la seguretat amb Rússia, la Xina i els Estats Units. El plàcid continent, el millor dels móns possibles, està avui amenaçat, i només una major integració en tots els sentits el farà capaç de plantar cara al futur.
