Com evitar el proper col·lapse financer

Margaret Thatcher va dir que el problema dels socialistes és que, al final, se'ls esgoten els diners aliens. Però què passa quan als banquers se'ls esgoten els diners aliens, com sembla que passarà aviat? Podem acabar en un altre desastre financer o innovar per servir l'interès públic d'una manera que Thatcher hauria anomenat socialista.

Abans de presentar la meva proposta per a una resposta innovadora a l'enorme problema financer que s'acosta, he d'explicar la transformació monetària que està en marxa com a resultat de l'ascens imparable de les stablecoins (criptomonedes estables). A diferència del bitcoin i altres criptomonedes que no estan lligades a res i oscil·len com un io-io, les stablecoins les emeten empreses privades que prometen que els seus tokens seguiran de prop el valor del dòlar.

Hi ha bones raons perquè qualsevol persona, i no només un delinqüent, vulgui fer servir stablecoins: ofereixen una manera d'enviar diners (sobretot a l'estranger) més barata, més ràpida, immune a les sancions nord-americanes i més fiable que sistemes de missatgeria interbancària insegurs com Swift.

Encara hi ha més raons perquè entitats financeres ens ofereixin variants de stablecoin pròpies: traslladant a la blockchain corresponent les transaccions amb accions, bons, derivats i altres instruments, poden augmentar-ne la velocitat i fiabilitat. A més, si aquesta stablecoin s'acaba imposant, el seu emissor no només tindrà el mercat, sinó també la moneda en què es realitzen les transaccions, cosa que crea marge per a guanys financers gegantins.

Però les stablecoins estan creant les condicions per al pròxim col·lapse financer. Per començar, els seus emissors tenen incentius per emetre més tokens que els dòlars que tenen en reserva per suportar-los. I com que mantenen una part significativa de les seves reserves de dòlars als bancs, un pànic bancari provocaria un pànic sobre les stablecoins (una allau de demandes per convertir-les en dòlars reals), cosa que alhora provocaria una cadena de pànics bancaris.

Com de significativa és la conversió del sistema monetari convencional en aquesta jungla de stablecoins privades? El 17 de juny, el Senat nord-americà va aprovar la llei Genius, el principal objectiu de la qual és legitimar i encoratjar l'adopció de stablecoins. En essència, Trump està privatitzant el sistema del dòlar per raons geopolítiques, ideològiques i d'interès propi. El Tresor dels Estats Units prediu que els "dipòsits transaccionals (comptes que no meriten interessos) de bancs comercials" dels Estats Units, que sumen un total de 6,6 bilions de dòlars (l'equivalent al 660% del pressupost anual de defensa nord-americana) migraran a stablecoins a instàncies de la llei Genius. Això és, ras i curt, una enorme bomba de rellotgeria col·locada als fonaments de les economies del món.

Hi ha alguna alternativa? Suposem que els residents dels Estats Units poguessin descarregar de qualsevol botiga d'aplicacions un moneder digital de la Reserva Federal. A continuació, suposem que poguessin demanar als seus ocupadors rebre el salari en aquest moneder i fins i tot transferir diners des dels comptes bancaris comercials, per aprofitar la taxa interbancària de la Fed i la possibilitat de fer transaccions gratuïtes. Usant la mateixa tecnologia blockchain dels emissors de stablecoins, la Fed garantiria la total privadesa de cada pagament o transferència, i al mateix temps la quantitat de diners que està donant voltes pel sistema estaria a la vista de tots, de manera que les autoritats no podrien crear diners nous d'amagat.

Això seria la mare de tots els stablecoins, sense cap dels seus desavantatges. Velocitat, eficiència i privadesa combinades amb un tipus d'interès més alt per als dipòsits (en comparació amb els bancs comercials) i garantia oficial que els tokens digitals són 100% dòlars nord-americans amb suport de la Fed, sense els problemes de risc moral o cercles viciosos de les stablecoins privades. A més, aquest sistema públic té un avantatge addicional: la creació d'un fons fiduciari universal.

Recordem que amb el sistema actual de reserves bancàries fraccionàries, els bancs comercials creen un munt de dòlars per cada dòlar que reben en la forma de dipòsit.

De manera que si el Tresor dels Estats Units té raó, i 6,6 bilions de dòlars de dipòsits migren dels bancs nord-americans a les stablecoins, llavors l'oferta global de dòlars està a punt d'implosionar. Això obligarà la Fed a fer una pujada substancial de tipus d'interès perquè els bancs puguin fer el mateix i frenar la migració i la caiguda de l'oferta monetària, un resultat desastrós per a l'economia real.

En canvi, després d'una migració massiva de dipòsits bancaris als moneders de la Fed, aquesta no necessitarà apujar els tipus d'interès. Només ha de calcular la reducció de l'oferta monetària i acreditar al moneder de cada resident la suma que sigui necessària per mantenir estable aquesta oferta. En essència, sense que l'estat hagi de recaptar nous impostos ni manllevar un sol cèntim, la Fed estaria creant un voluminós fons fiduciari universal dins d'aquesta nova xarxa criptogràfica pública que funciona com un nou bé comú monetari.

No hi ha dubte que els banquers odiaran la idea. Al treure'ls el monopoli sobre els pagaments i els estalvis, els moneders de la Fed els obligaran a complir la funció que els correspon d'actuar com a intermediaris financers i convertir els estalvis de la Maria en préstecs per al Joan.

Els mercats financers també hauran de fer servir el nou dòlar tokenitzat de la Fed per a les transaccions, però sense les rendes exorbitants que haurien rebut si se'ls permetés privatitzar el dòlar tokenitzat. Per fi els banquers i els finançadors hauran d'oferir-nos serveis en condicions.

Aquest nou bé comú monetari, inclòs l'important fons fiduciari universal, ens atorgaria una llibertat sense precedents davant de banquers i finançadors. I per això no en parlarà cap dels grans partits polítics el finançament de campanya dels quals depèn dels banquers i dels finançadors.

Copyright Project Syndicate