Una exposició extraordinària al Museu Marès
Els aconsello amb entusiasme que vagin a veure Confluències, una exposició d’escultura contemporània com no n’hauran vist cap, i els diré per què: perquè les obres (Miró, Moore, Gargallo, Chillida, Subirachs, Alfaro o Brossa, entre d’altres) s’han col·locat a les estances del Museu Frederic Marès de Barcelona, sense desplaçar ni una sola de les peces de l’Edat Mitjana, del Renaixement, el Barroc i el segle XIX que s’hi exhibeixen cada dia.
No només no s’han desplaçat les joies de la col·lecció permanent, sinó que una subtil, irònica, benhumorada i brillant interpretació del comissari Ricard Mas fa que aquestes escultures del segle XX dialoguin amb naturalitat, sovint per acabar ajuntant-se, a vegades per acabar ignorant-se, però sempre amb elegància, amb l’art sacre del Marès. La mostra fa honor al seu títol, perquè ha solucionat amb fluïdesa un aparentment impossible aparellament de peces concebudes amb segles de diferència. Ja m’ho sabran dir.
Als crèdits, cal fer-hi constar el director del Museu Marès, Salvador Garcia Arnillas, que va accedir a obrir el Museu a l’experiència, però sobretot cal esmentar qui ha cedit les obres contemporànies, que no és un altre que el publicista Lluís Bassat, sempre disposat a obrir al gran públic la seva col·lecció d’art contemporani, com bé sabran els que hagin visitat la nau Gaudí de Mataró.
Els anys van passant, Bassat ja n’ha fet 81, i aquest dijous se’l veia feliç pel reconeixement que li arribava a través de l’Ajuntament de Barcelona. Però continua lamentant que els artistes catalans contemporanis no tinguin un museu on el món contempli la qualitat de la seva obra.
