L’extraordinària història de la Gemma Poca

2 min

El Sense ficció de dimarts, titulat La Gemma té un pla, és un altre d’aquells documentals difícils d’oblidar. Primer per la proximitat de la història. La protagonista i el seu entorn podrien formar part de la vida i la quotidianitat de qualsevol de nosaltres. També perquè et transporta de ple a la mateixa acció de la història, al cor dels esdeveniments, i en som testimonis al mateix temps que succeeixen. Fins i tot ens obliga a aguantar la respiració davant la incògnita i l’angoixa del que pot passar. I finalment, perquè és una història commovedora, d’una gran generositat però que també comporta un gran risc per als seus protagonistes. La directora és Arantza Diez, al meu parer una de les millors documentalistes del país per la manera com s’endinsa en històries molt crues, trepidants i que et sacsegen emocionalment. Si fos un home la seva feina hauria generat més admiració, perquè aleshores es publicita més i millor la intrepidesa de l’autor. La valentia, la intrepidesa, el talent, la sensibilitat i l’ull per detectar històries molt potents carregades de missatge social són, en el cas d’Arantza Diez, indubtables. Va ser codirectora del documental To Kyma. Rescat al mar Egeu, el primer documental que va descobrir-nos la tasca d’Open Arms socorrent refugiats al Mediterrani. Ara, amb La Gemma té un pla, hem tornat a descobrir la mateixa manera d’observar la realitat i portar-nos-la a la pantalla de casa. És, en certa manera, una mena de segona part o de continuació d’aquell drama que ens va descobrir a l’illa de Lesbos. És la història de la Gemma Poca i un pla d’ajuda humanitària que ha ordit a consciència. Aquesta infermera de professió ajuda a creuar la frontera a famílies de refugiats que fa temps que estan encallats en camps de refugiats de Tessalònica sense perspectives de millorar la seva situació. Ho fa per generositat, desobeint una llei injusta que prioritza les fronteres al benestar humà. En el documental, que podeu recuperar al servei a la carta, descobrim com treballa la Gemma amb la col·laboració del seu marit, Txema Pluvins, la seva amiga Mar Coromina i una insòlita xarxa d’activistes d’arreu d’Europa que faciliten un trajecte clandestí. No és d’aquells documentals en què la història es limita a asseure els protagonistes davant d’una càmera i entrevistar-los. A La Gemma té un pla, Arantza Diez ens mostra les interioritats d’aquests viatges i ella mateixa forma part del periple per creuar fronteres amb refugiats de guerra sirians i afganesos i per portar-los a Espanya o algun país de la Unió Europea. Presenciem els preparatius d’aquests llargs viatges, els nervis de superar els controls, el recorregut des de dins dels cotxes, els tràngols inesperats i l’angoixa per tornar a capgirar la situació. La Gemma té un pla és l’aventura d’una causa molt noble protagonitzada per gent normal. Però també una proposta televisiva que marca les diferències quant a compromís amb la història i capacitat per fer-nos pensar en la generositat d’algunes persones i en el que estem disposats a fer per allò que considerem just.