La fallida de Detroit, avís per a navegants
La ciutat bressol de la indústria automobilística nord-americana ha fet fallida. Les arques municipals estan buides. La que va ser la quarta metròpoli dels Estats Units a la dècada dels anys 50 del segle passat, quan va arribar a tenir gairebé dos milions d'habitants, avui compta amb 700.000 ciutadans enmig d'un paisatge desolador: edificis abandonats, solars erms, carrers sense llum. El declivi va començar el 1967 fins arribar a la bancarrota pública. La davallada s'ha accelerat amb l'esclat de la bombolla immobiliària i la caiguda del sistema financer a partir del 2008. Segons les fonts, el deute se situa entre els 18.000 i els 20.000 milions de dòlars. Amb un 18% d'atur -el doble de la mitjana nacional-, una pobresa que afecta el 36% de la població i uns serveis tan deficients com deficitaris, la suspensió de pagaments ha estat finalment assumida com l'única via per intentar sortir del pou. És la ciutat més gran dels EUA que mai hagi arribat a aquesta situació. Com Detroit, en els últims 60 anys una seixantena de ciutats i pobles s'han acollit al capítol 9 de la llei de fallida dels EUA. Però el deute de Detroit és astronòmic comparat, per exemple, amb els gairebé 4.000 milions que el comtat de Jefferson (Alabama) va declarar el 2011. Nova York i Cleveland als anys setanta, i Filadèlfia fa dues dècades, també van estar a punt de la ruïna, però finalment van evitar la fallida. Creditors, jubilats i funcionaris de Detroit ja poden començar a patir pels seus diners. La sortida serà traumàtica.
Salvant totes les distàncies que fan al cas, hi ha alguns punts de connexió amb la situació de moltes ciutats i pobles de Catalunya, on un endèmic mal sistema de finançament, unit a la brusca caiguda dels ingressos a causa de la punxada de la bombolla immobiliària, ha deixat moltes arques municipals buides i, per tant, molts ajuntaments incapaços de sostenir uns serveis estructurals massa inflats. I ja se sap que quan l'administració més pròxima es col·lapsa, la ciutadania en rep directament les conseqüències, tant als EUA com aquí. Per això val la pena parar atenció al cas de Detroit. I, sobretot, a la manera com a partir d'ara se'n sortirà.
