Un altre fantasma del passat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsFa uns dies, al tramvia, vam haver de fixar-nos en una noieta que viatjava al nostre costat, esvelta i pimpollada, amb una boina de panyo blau marí, per sota la qual sortia un pentinat estrany: tot llis -oh, miracle de l’època d’en Marcel i la permanent!- tallat en diagonal dels polsos al clatell i amb les puntes esgarriades i encastades a les galtes. Dos dies després, de nit, al teatre, una senyoreta sense res al cap ens feia retrobar al descobert i en detall aquell curiós pentinat incomprès. Ai, caram! Però nosaltres el recordàvem aquest pentinat... Aquest pentinat... ¿No era el que porta Chateaubriand, en el retrat de Girodet, i el que porta, en tots els gravats, l’emperador Francesc I d’Àustria i els seus germans i cosins i néts i nebots?... Ja ho crec que ho era! El mateix tallat, la mateixa forma, la mateixa inclinació, idèntic estil. ¿Què volia dir allò? A l’endemà mateix ens assabentàvem que el misteriós pentinat masculí retrospectiu, era el pentinat de moda. [...] Hem esbrinat quin és el perruquer que ha introduït aquesta desconcertant coiffure a Barcelona, i l’hem anat a veure perquè ens ho expliqués. L’home, un professor de bellesa alemany, ens ha comunicat que el “culpable” o l’inventor és M. Antoine, el conegut perruquer de París. -Ja veuran... M. Antoine es pot permetre totes les extravagàncies i tots els estirabots -ha afegit-. És un dels profetes de la Moda... i tot el que li surt a ell del cap és una llei. Si se li ocorregués, dintre de quatre dies, totes les senyores d’Occident tornarien a portar monyo... Però, de moment, no se li ha ocorregut més que le coup de vent... -¿Se’n diu le coup de vent? És graciós! ¿I per què? -Oh! Segons un article que vaig llegir en una revista professional, diu que és perquè un dia, M. Antoine havia acabat de rentar el cap a una senyoreta per fer-li la permanent, i amb l’aire de l’assecador tots els cabells estirats i desordenats van tirar-se-li a la cara. Llavors M. Antoine se li agenolla als peus i li fa: “Pardon, pardon, Mademoiselle! Laissez-moi faire! Vous allez devenir un ange! ”. I agafa les tisores i comença a tallar; cop d’aquí, cop d’allà, tras-tras-tras, en un minut va haver-li descobert la cara, sense pentinar-la: li havia tallat els cabells tot a l’entorn de l’oval. [...]