20/09/2021

Què en farem, de l'oficina?

3 min
Una noia fent teletreball en un pis de Barcelona.

A mesura que les taxes de vacunació contra el covid-19 pugen i les infeccions baixen, són més les empreses que han de prendre una decisió sobre el model de teletreball que seguiran. ¿Acabarem la majoria amb sistemes mixtos en què hi ha dies que anem a la feina i dies que ens quedem a casa? ¿O tornarà més ràpidament del que ens pensàvem la vella normalitat, i amb ella la presencialitat total? En qualsevol cas, hem de tenir en compte que cada un d’aquests models té implicacions més enllà de l’horari de feina, des de com repartim les tasques domèstiques fins a com s’organitzen les ciutats.

Si anem a mirar els gegants tecnològics, que sovint fem servir de referència sobre cap on van les relacions laborals, veiem que companyies com Facebook, Twitter o Spotify han comunicat als seus treballadors que, si volen, poden teletreballar indefinidament. A l'altre extrem, trobem els grans bancs. Morgan Stanley, Goldman Sachs i JP Morgan han declarat que no volen que el seu personal treballi des de casa. Silicon Valley i Wall Street com a representants d’una disputa amb el mateix argument: la productivitat. Uns consideren que, de la mateixa manera que tenir taules de ping-pong i fruita gratis a l'oficina fa que la gent treballi millor, també ho farà poder-se organitzar la seva pròpia agenda. En canvi, els altres entenen que treballar des de casa et connecta menys amb la teva empresa, cosa que et faria menys productiu. 

És difícil saber què passa realment amb la productivitat i el teletreball. Molts dels estudis fets abans de la pandèmia trobaven que la flexibilitat tendeix a augmentar la satisfacció dels treballadors i treballadores, fent-los més productius. Moltes de les enquestes fetes els primers mesos de la crisi del covid ens portaven a la mateixa opinió. La productivitat no s’havia reduït pel fet que una  gran part de treballadors no poguessin sortir de casa. Però hem de tenir en compte que la productivitat es mesura en funció de les hores de treball, no només del que produïm. Si fem el mateix en més temps, la productivitat no es manté, sinó que es redueix. I això sembla que és el que ha passat com a mínim per a algunes empreses. 

Analitzant les aplicacions que mesuren el temps que els treballadors estan davant de l’ordinador fent feina, i no preguntant-ho a ells directament, una tecnològica asiàtica va veure que les hores de treball s’havien incrementat durant la pandèmia en un 30%. Això no va fer augmentar el nombre de línies de codi, informes o hores d’assistència als consumidors. El que augmentaven eren les hores de reunions. Es pot tractar d’un intent de controlar que els treballadors no s’escaquegin de la feina pel fet de no ser a l'oficina, o de reproduir la generació d’idees que ens dona el parlar cara a cara, i que a vegades és difícil de generar per Zoom. I, molt probablement, ens parla de la dificultat de saber coordinar projectes a distància, especialment els que involucren més persones. 

La gran majoria de les empreses es troben ara mateix entre la rigidesa de Wall Street i la flexibilitat de Silicon Valley, buscant solucions híbrides per als seus treballadors que els donin el millor de cada opció. Tres dies a l'oficina i la resta a casa; una borsa d’hores per teletreballar, o reunions d’equip presencials per potenciar la creativitat. Això ens porta a repensar quina ha de ser la funció de l’oficina. Gran part dels nostres aspectes del dia a dia, des d’on vivim, el lloguer que paguem, on comprem i a quina hora ho fem, venen determinats per anar a un mateix lloc a treballar. La Revolució Industrial ens va portar l'oficina tal com l’entenem avui en dia, perquè els treballadors i treballadores necessitaven estar junts a les fàbriques i llocs de treball. Això va dur a les grans migracions a les ciutats.

Ara, aquests models híbrids ens poden permetre combinar el treball amb complir els objectius de sostenibilitat, descongestionar les ciutats i crear nous nuclis residencials. I això no és només feina del sector privat. El sector públic de molts països està incentivant els seus treballadors a relocalitzar-se fora de les ciutats amb la creació de coworkings i hubs productius. Descentralitzar els centres de treball pot aportar prosperitat al territori i a ciutats que tradicionalment han sigut ciutats dormitori. 

La flexibilitat dels nous models de teletreball pot ser una manera de deslocalitzar el talent, augmentar el benestar de molts treballadors i reduir la congestió i segregació de les ciutats. La temptació de tornar a la presencialitat total precovid és gran, però l'opció de repensar què fem de les nostres oficines és una oportunitat que no podem deixar passar. No sabem si la casa pot ser la nova oficina, però està clar que l'oficina no pot tornar a ser la casa on passàvem tantes hores.

Elena Costas és economista i cofundadora de KSNet
stats