A favor de Fèlix Martínez i Comín (1996)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl motiu d’aquesta carta és que pugui constituir una crida a la sensibilitat de les nostres institucions, sobretot a les municipals, per assumir el reconeixement a un insigne músic català que malauradament ens deixà el passat 6 d’agost. M’estic referint al mestre Fèlix Martínez Comín, Medalla al Mèrit Musical. Crec que el mestre es mereix que se’l recordi, a part de per la vàlua de la seva música, amb una placeta o carrer que portés el seu nom. El mestre nasqué a Barcelona al carrer Notariat, número 10. Ara que a Ciutat Vella s’està fent una gran remodelació urbanística prop del Museu d’Art Contemporani, molt a prop d’on ell va néixer, penso que potser serien el lloc i el moment idonis per a la seva recordança. El mestre Martínez Comín, amb la seva gran capacitat musical, hauria pogut triar el camí més fàcil, dedicant-se a la música lleugera o a altres gèneres que li haurien proporcionat uns rendiments econòmics que, malauradament, la nostra música mai li va atorgar. Però ell, un home íntegre amb els seus ferms ideals respecte a Catalunya, es va mantenir inamovible davant les nombroses i temptadores propostes que va rebre. És per això que va dedicar tota la seva vida a enaltir la nostra música dignificant-la, en nom de la sardana, al mateix temps que en nom de Barcelona i de Catalunya. Martínez Comín ens deixà com a llegat musical: 45 sardanes per a una cobla, 5 sardanes per a dues cobles, 10 obres simfòniques per a una cobla, 2 obres simfòniques per a dues cobles arpa i timbales, una sardana coral, l’ Himne de Gràcia per a cobla i coral mixta i 3 obres breus per a una cobla. Cal remarcar que no és pas la prodigalitat artística el que el fa mereixedor de la proposta, sinó la seva gran qualitat musical. Recordem la sardana, possiblement la més popular, Rosa de Sant Jordi, sardana seleccionada mitjançant votació popular per ser ballada als Jocs Olímpics d’Atlanta i la sardana Barcelona, per a dues cobles, dedicada a la nostra ciutat l’any 1992. El món sardanista sap molt bé quant ens ha fet gaudir el mestre amb la seva música. Voldria des d’aquí demanar el recolzament d’aquesta proposta en primer lloc a l’Ajuntament de Barcelona, que és a qui pertany l’adjudicació d’un carrer al seu nom; en segon lloc, a la Generalitat de Catalunya, que podria posar una placa commemorativa en la seva memòria en el carrer Notariat, on va néixer; i finalment, demanar igual recolzament a totes les agrupacions sardanistes de Catalunya, esbarts, orfeons, cobles i a tot el món sardanista, que estic segur que, com jo, se senten orgullosos i agraïts al mestre per haver-nos regalat l’herència de la seva música i amb ella el mitjà d’estimular i promoure la sensibilitat i la cultura del nostre país. [...]