He tingut només una vegada l'ocasió de conversar amb la senyora Maria Badia, la dimissionària eurodiputada i secretària general europea del PSOE. El pretext va ser una entrevista que li vaig fer com a candidata al Parlament de Brussel·les, durant la campanya de les últimes eleccions europees, i puc donar fe que, a banda d'un tracte personal francament agradable, el que em va quedar clar és que aquesta senyora no és de cap manera sobiranista ni nacionalista: si de cas, molt matisadament catalanista. De fet, el titular de l'entrevista en qüestió (publicada el 2 de juny del 2009 al diari que aleshores es deia Avui ) eren unes declaracions seves que deien textualment això: "A Europa no s'hi va per subratllar com som de diferents". El que s'ha de fer allí, em va explicar, "no és subratllar el que ens diferencia, sinó el que tenim en comú". Un missatge legítim i digne de tot respecte, no cal dir-ho, i perfectament incardinat dins l'ortodòxia socialista i constitucionalista.

Tres anys després, Maria Badia es veu forçada a dimitir per haver signat, juntament amb altres eurodiputats catalans, una carta que denunciava les amenaces militaroides proferides pel pintoresc Vidal-Quadras, en cas que Catalunya tiri endavant un referèndum sobre un eventual procés d'autodeterminació. Vidal-Quadras, com és sabut, va reclamar que la Guàrdia Civil, o un general de brigada, s'encarregués de segrestar les urnes en cas que es produís tal referèndum. Les seves paraules, recordem-ho també, van merèixer la censura dels Verds i dels liberals europeus, encapçalats respectivament per Daniel Cohn-Bendit (Dani el Roig, que tampoc no ha mostrat cap especial simpatia envers la possibilitat de la independència catalana) i per l'ex primer ministre belga Guy Verhofstadt. Tots dos es van queixar al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que les paraules de Vidal-Quadras eren "inadmissibles i completament fora de lloc en la Unió Europea d'avui", més que més venint d'algú que, com el veterà pepero , ocupa un càrrec de vicepresident europeu. Davant del xàfec, Vidal-Quadras encara ha tingut l'humor d'afirmar que parlava "en clau irònica" i que, si de cas, els que haurien de retirar les urnes del seu odiat referèndum no haurien de ser els agents de la Guàrdia Civil, sinó els dels Mossos, per allò de les competències autonòmiques.

A banda del pobre Vidal-Quadras, que ja no sap què ha de fer perquè li facin cas, la hipòtesi d'una intervenció armada ha estat veladament suggerida per alguns ministres del govern, alguns polítics de l'oposició i alguns mitjans de comunicació, que no és exactament poca cosa. En signar la carta dels eurodiputats catalans, la gens nacionalista Maria Badia no feia més que denunciar aquesta mena de barbàrie, segurament convençuda que el seu partit de tota la vida li faria costat. La carta li ha costat el càrrec, i ara ha d'escoltar com Rubalcaba i Navarro la desqualifiquen públicament per haver-la signat. ¿Aquest és el federalisme que prometen?