Els feixismes català i madrileny
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsSi el senyor Macià ha volgut donar una bona plataforma electoral a les dretes anticatalanistes espanyoles, ha aconseguit totalment el seu objecte, amb la parada de camises verdes de l’estadi de Montjuïc. A Madrid, el tema de totes les conversacions ha girat al voltant d’aquesta parada i els diaris d’ací recullen, amb fruïció, tots els comentaris contraris a l’acte de l’estadi, que fan els diaris de Barcelona de sentit esquerrà, sobretot L’Opinió i La Publicitat. Serà difícil de poder evitar, d’ençà d’aquest fet, que el feixisme espanyol prengui estat oficial. Fins ara, s’ha pogut eliminar aquest naixement al·legant que no hi havia cap raó per a permetre camises de color pels carrers; però ara que les camises verdes d’Estat Català s’han passejat per on han volgut, ¿qui podrà evitar que el feixisme d’ací es manifesti estentòriament i cruament? En tot cas, ja s’anuncia per a diumenge vinent un míting feixista a Madrid. El senyor Macià ha fet un flac servei a Catalunya donant sortida a les seves vel·leïtats de coronel. Per altra part, l’experiència històrica d’aquests últims anys demostra, a diversos llocs d’Europa, la gravetat que és sempre jugar amb escamots i gent uniformada pels carrers. Aquests són, precisament, els símptomes que preparen la formació de les condicions objectives de les dictadures. És clar que el senyor Macià ha d’estar amargat. El senyor Macià ha anat fins ara de triomf electoral en triomf electoral a Catalunya. Tenim autonomia, però és una autonomia de paper. De diners, encara no n’hem vist cap. El traspàs de serveis a la Generalitat està acabat, en una part. En altres aspectes, encara està per encetar. Però, la fórmula econòmica de la valoració dels traspassos, no la tenim, ni dels serveis traspassats ni encara dels que s’han traspassat legalment. El senyor Macià ha tingut molts diputats al Congrés. Ha pogut disposar de ministeri, de subsecretaries, de direccions generals i de situacions importantíssimes. Hem fet, doncs, molta literatura. Hem fet, doncs, tota la comèdia de la política; però, encara, ens hem d’acarar amb el problema més viu de tots, o sia amb el problema dels diners. ¿És que el senyor Macià preveu un empitjorament de la situació? Jo demano, però: ¿és que, fora de l’hora de prendre cafè, en la qual han fraternitzat esquerrans, azañistes i socialistes, es pot imaginar una situació de desdeny més gran que la que hem tingut els catalans, a Madrid, aquests dos anys i mig últims? Si això és així, no es veu la necessitat d’organitzar ara uns jocs florals feixístics amb camises verdes i tot. Si no tenim més del que tenim, ho devem a l’enorme fracàs de l’Esquerra a Madrid. El senyor Macià, d’una manera certament correcta, se l’han rifat els seus íntims d’ací i ho han fet tan bé que encara es veu obligat a agrair-los els favors que li han fet. [...]
