Felip VI, amnistia i referèndum
L'atzar i l'actualitat política han fet que Felip VI tanqui la seva segona ronda de consultes després de les eleccions generals del passat 23 de juliol justament el dia que ha fet sis anys que va arruïnar el seu regnat. Va ser el 3 d'octubre de 2017, en un discurs en què va encoratjar la persecució dels poders de l'Estat contra una part de la seva ciutadania: aquella que és partidària de la independència de Catalunya, una idea política perfectament democràtica que el monarca, de forma implícita, va situar fora de la llei. Va arribar a afirmar que hi havia uns ciutadans que no havien de témer res de l'Estat, una manera poc delicada de dir que n'hi havia uns altres que sí que havien de sentir temor. I així ha estat, com s'ha vist prou.
Aquell discurs (tot just dos dies després de les esgarrifoses imatges de la policia apallissant ciutadans indefensos pels carrers de Barcelona) va causar preocupació i estupor a l'opinió pública internacional. Alguns mitjans poc sospitosos de radicalisme, com The Economist, van arribar a publicar articles en què se suggeria que la necessària reconducció del conflicte entre Catalunya i Espanya per vies polítiques havia de passar per l'abdicació de Felip VI, un rei evidentment fracassat a la primera ocasió en què va ser posada a prova la funció arbitral que li atorga la Constitució espanyola. Per contra, el mateix discurs va ser i és encara fervorosament aplaudit pel nacionalisme espanyol, que considera que el rei va sortir en defensa de la democràcia i l'estat de dret, i que (és una cosa que encara han repetit aquest mateix dimarts) “va tenir aquell 3 d'octubre el seu 23-F”. Dins l'imaginari d'aquest nacionalisme, en aquestes dues dates els dos Borbons, pare i fill, haurien impedit sengles cops d'estat. Una visió una mica més acurada, però, suggereix que en realitat van ser les dues testes coronades, les que es van veure implicades en sengles cops contra l'ordre constitucional, dels quals en van sortir amb astúcies d'anguila (el pare) i fent el ridícul i causant un greu perill de fractura social (el fill). El periodisme d'intoxicació patriòtica, tanmateix, segueix i seguirà repetint fins a la nàusea que Sa Majestat es va plantar davant dels colpistes, sense que això els causi cap mena de descrèdit professional. Ben al contrari, competiran per qui ensabona més el rei apel·lant a l'ingredient essencial del patriotisme hispànic, que són els huevos.
Sigui com vulgui, avui Felip VI ha hagut d'encarregar a Pedro Sánchez que formi govern per dur endavant un procés d'amnistia que recompongui la trencadissa en què ell mateix va col·laborar amb tant d'entusiasme. Veurem si Sánchez aconsegueix entendre's amb aquests que des del PP i els seus mitjans som insultats com a “gentussa” (tots els que no som ells o Vox). Si ho fa, s'obrirà segurament la negociació d'un referèndum, que els socialistes i Sumar faran el que calgui perquè no sigui d'autodeterminació. Però Sumar i els independentistes sí que podrien coincidir a demanar-lo sobre la forma de l'Estat: monarquia o república.
