El fred a Barcelona (1929)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Francesc Madrid ‘Paco Madrid’ (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, 1952) a 'L’Esquella de la Torratxa' (22-II-1929); i acudit gràfic de Josep Costa Ferrer ‘Picarol’ (Eivissa, 1876 - Palma, 1971) en el mateix número d’aquell setmanari amb el següent diàleg: “–On vas així pel carrer? No veus que ja s’ha acabat el Carnaval. –El Carnaval sí, però el fred no!”

Jo era bastant menut quan per primera vegada les parets de la Ciutat foren decorades amb uns cartells de l’”Atracció de Forasters” que deien, sota uns dibuixos molt d’aquella època, “Barcelona, ciutat d’hivern”. No sé pas d’on van treure que la nostra Ciutat era una Ciutat d’hivern. A no ser que per Ciutat d’hivern entenen que ací no s’hi pot pas estar mentre dura. Amb l’excusa que a Barcelona no hi fa fred, ens hem anat enredant els uns als altres. Uns per un amor localista mal entès, els altres per una avarícia calculada i maligna; els de més enllà, per esnobismes, el cert és que a Barcelona hi fa un fred que recargola i que ni a les cases particulars, ni als establiments públics, ni als teatres i altres llocs de diversió, s’hi pot estar, perquè hi fa un fred sinistre. La calefacció central hi és posada en molt pocs hotels. És cert que n’hi ha amb calefacció, però el tant per cent que no en tenen és superior. Tampoc hi és en molts teatres i, de vegades, els que en tenen no la fan funcionar perquè creuen que amb l’atmosfera del públic, si omplen, ja n’hi ha ben bé prou. No parlem dels centres d’instrucció, de les acadèmies, de molts cafès, etc. Enlloc s’hi és preparat per a lluitar contra el fred. Contra aquest fred barceloní que se’ns fica al moll dels ossos i s’hi queda enganxat per la humitat que ens puja Rambla amunt i que no podem combatre... Els propietaris, amb l’excusa que no hi fa fred, no aixequen les seves cases d’acord amb les condicions climatològiques de la Ciutat, i ens trobem que vivim en uns immobles que fan més per anar-hi a passar l’estiu que no pas per viure-hi tota la vida. He dit l’estiu? Doncs m’he equivocat. A Barcelona tan sols s’hi pot passar bé la primavera i la tardor. A l’estiu tampoc ens hi trobem gens bé. El fred d’aquests dies és quelcom tràgic, dolorós. La gent no pot viure. En sentireu parlar a tot arreu. Sigui per encetar conversa, sigui perquè és tema elemental de tot diàleg barceloní. És un fred de primera qualitat que fa tremolar no tan sols les fulles dels arbres, i els pobres que no tenen llit o aixopluc, sinó les mateixes cases i els monuments propis. Fan ganes de dir-li al monument del general Prim: –Posi’s el barret, faci’m el favor. / Ja que l’Ajuntament diuen que fa tantes coses, el que hauria de fer és obligar que els propietaris tinguessin llurs cases d’acord amb el que cobren de lloguer. Ja sabem que són inútils aqueixes lamentacions, però sempre ens queda el consol que les hem dites. No és possible consentir que les cases que van creixent cap al nord de l’Eixampla es facin de la mateixa manera que les que es feien en l’interior de la Ciutat. No hi ha dret que en lloc de fer cases convenients, es facin barraques amb més o menys pretensions arquitectòniques. [...]