10/06/2021

El G-7 i el paper del Regne Unit al món

4 min
El primer ministre britànic, Boris Johnson, i la seva esposa Carrie Johnson, donen la benvinguda al president nord-americà Joe Biden i la seva dona, Jill Biden, en la vigília de la cimera del G-7 a Cornualla.

Fa temps que els escèptics sostenen que el Regne Unit ja ha deixat enrere el seu millor moment i que avui només li queden les glòries passades. Assenyalen les qualificacions mediocres que el país obté en les proves educatives PISA, el fet que hi hagi una sola empresa britànica (HSBC) entre les 50 corporacions més grans de món (Alemanya n'hi té quatre) i la probabilitat que el Brexit acabi debilitant la posició internacional del país en comptes d'enfortir-la.

No comparteixo aquest judici. Al capdavall, el Regne Unit pertany a la reduïda nòmina de països que van ser capaços de produir una vacuna eficaç contra el covid-19 en temps rècord. Continua a l'avantguarda de la transició mundial a l'energia verda, i va ser la primera economia important que va establir per llei l'objectiu d'assolir una emissió neta nul·la de gasos d'efecte hivernacle el 2050. A més, conserva les seves fortaleses tradicionals: idioma, ubicació i zona horària, universitats de prestigi i mercats financers; i segueix sent un defensor de l'estat de dret.

En la cimera del G-7, de la qual el Regne Unit és amfitrió a Cornualla, dirigents polítics i empresarials voldran conèixer la situació del país en relació amb les tres qüestions que, sumades, transformaran el comerç internacional i seran catalitzadors de creixement econòmic en les pròximes dècades: la relació amb la Xina, la innovació tecnològica i l'energia neta.

Pel que fa a la Xina, el Regne Unit té molt marge per augmentar el comerç bilateral. El 2019 va exportar-hi per valor de 30.700 milions de lliures (35.600 milions d'euros), poc més d'un terç del total exportat per Alemanya, que va ser de 90.350 milions d'euros. De fet, el 2020 la Xina va ser per cinquè any consecutiu el principal soci comercial d'Alemanya. La Xina, el país que dominarà l'economia mundial, ja és el principal soci comercial i font d'inversió estrangera de molts països desenvolupats i en desenvolupament, i el màxim prestador de les economies de mercat emergents: més que el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i el Club de París de creditors sobirans. Per descomptat que, a l'hora de vincular-se amb la Xina, la preocupació pels drets humans i les diferències ideològiques plantegen dificultats ètiques al Regne Unit. Però evitar la relació amb la classe política xinesa li restaria capacitat d'influir en el règim de Beijing i faria perillar la seva economia.

En l'aspecte tecnològic, el paper del Regne Unit en el desenvolupament de la vacuna d'Oxford-AstraZeneca contra el covid-19 destaca la seva fortalesa en innovació mèdica, cosa que prova la presència d'un puixant sector biotecnològic i biocientífic. Però encara no ha creat una empresa tecnològica d'alçada i renom internacional, i l'activitat borsària recent envia missatges contradictoris als inversors. Les sortides a borsa de l'empresa de lliurament de menjars a domicili Deliveroo i de l'empresa de tecnologia de semiconductors Alphawave van ser problemàtiques.

Ara bé, el Regne Unit està en una posició que li permetrà treure profit d'inversions i avenços en tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial, que en els propers anys transformaran l'educació i l'atenció mèdica. A més, té la possibilitat real d'ajudar a solucionar les mancances tecnològiques dels seus aliats; en particular, en l'àrea dels semiconductors, en què el percentatge que representen els Estats Units de la producció mundial es va reduir del 37% del 1990 a tot just el 12% actual.

Per fer realitat la seva capacitat de convertir-se en superpotència científica, el Regne Unit necessita un centre tecnològic a l'altura del dinamisme de Silicon Valley. Per això serà necessari un esforç decidit per a la creació d'un ecosistema de talent i col·laboració que connecti la ciència de dades, la tecnologia i les polítiques públiques. Per exemple, l'arc Oxford-Cambridge ja sosté dos milions de llocs de treball i aporta cada any l'equivalent a uns 125.000 milions d'euros a l'economia britànica. Però per pujar un graó més, la regió ha d'esdevenir un entorn vibrant, sobretot en vista que la inversió estrangera directa global va tenir tres anys consecutius de caiguda (2016-18) abans de ensorrar-se un 42% en l'annus pandemicus de 2020.

En l'àrea de l'energia, el Regne Unit ha estat un pioner de la mitigació del risc climàtic per mitjà de tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni i en la fixació d'una meta d'emissió nul·la de gasos d'efecte hivernacle. I d'aquí a uns mesos, quan sigui seu de la propera Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima (COP26), tindrà una important oportunitat per reforçar la seva posició com a líder ambiental i en energies verdes. El Regne Unit té sobretot la possibilitat de liderar un canvi discursiu perquè la transició a una economia verda no sigui només qüestió de limitar pèrdues econòmiques sinó també de maximitzar guanys. En particular, el potencial econòmic del suport estatal a un augment de la inversió en energia solar, eòlica, hídrica, geotèrmica i basada en hidrogen i biocombustibles, en reactors nuclears de quarta generació i en noves tecnologies per a bateries, és enorme.

Però per assumir una posició de lideratge, el Regne Unit ha de superar diversos obstacles. Sobretot, al fragmentari projecte actual de la "Gran Bretanya global" cal incorporar-hi una cooperació molt més estreta entre els sectors públic i privat. El Regne Unit té una enorme potencialitat, però per fer-la realitat necessita més visió política. Els dirigents britànics han de posar en marxa un pla general orientat a deixar un llegat durador, alguna cosa similar en esperit al Projecte Manhattan de la Segona Guerra Mundial de què van sorgir les primeres armes nuclears, o a l'Agència de Projectes d'Investigació Avançats de Defensa dels Estats Units (DARPA) que va fer possible el desenvolupament posterior de Silicon Valley.

Ara que el món comença a sortir de la pandèmia, el Regne Unit, seu de dues grans cimeres internacionals aquest any, captarà la mirada de tothom. Ha d'aprofitar aquesta oportunitat única i reposicionar-se per al segle XXI.

Dambisa Moyo és economista especialitzada en afers globals

Copyright Project Syndicate