Gabilondo i el món d’aquí 25 anys
M’AGRADA LA TELE, i celebro cada cop que apareix una nova perla -La gent normal de l’Agnès Marquès, per exemple- que m’hi permet reconciliar enmig d’unes graelles que tiren a lamentables.
Aquesta nit no em vull perdre el debut d’Iñaki Gabilondo a allò que abans en dèiem Canal Plus, i que té un nou canal on pots veure entre altres coses l’Andreu Buenafuente fent el que més li agrada i millor sap fer a una hora raonable.
Iñaki Gabilondo manté, als 73 anys, una curiositat que és l’essència del periodisme, i que fa que els seus incondicionals no deixem d’admirar-lo. Vol entendre el perquè, i compartir-lo. Lúcid i valent, és de les poques veus que s’esforça per saber què passa a Catalunya sense prejudicis, i ho ha explicat amb claredat unes quantes vegades, tot i que alguns no se l’escolten prou.
Ara fa un pas cap al futurisme, amb sentit de l’humor: es proposa investigar com serà el món d’aquí a un quart de segle, quan ell en tindrà 98, i el titula: Cuando yo no esté: el mundo dentro de 25 años. Conversa amb les persones que cuinen el que ens ve a sobre, “ensuma el futur”, en paraules seves. No es limitarà a la tecnologia, també s’acostarà a la robòtica, la física, la genètica, la medicina, la sociologia i la política. Crec que ens anirà be veure el programa, no amb la resignació d’acceptar què ens preparen per demà, sinó amb ganes de decidir com volem que sigui el món d’aquí 25 anys, i d’implicar-nos perquè s’hi acosti.
Demà dijous, a la segona entrega, Gabilondo parlarà amb José Luis Cordeiro, professor universitari que planteja com a possibilitat real que d’aquí pocs anys la ciència hagi pogut vèncer la mort. Un fet que desmentiria el títol del programa, i tots que ens n’alegraríem.
