“«Si tu tens la pilota, l’altre no la té», va dir vostè un dia". “Sí, i encara es juga amb una pilota, oi?” I el públic esclatava en una riallada. I com Cruyff, van venir Kubala, Maradona, Di Stéfano, Stòitxkov, Neeskens, Sotil, Menotti, Robson i tot el Barça de les cinc Copes, amb Ramallets i Biosca obrint l’alineació i Basora, César, Vila, Moreno i Manchón tancant-la. I va venir l’Ernest Lluch a parlar de la rivalitat amb el Madrid, i en Puyal i en García a parlar de la premsa i el Barça. I vam col·locar una placa de marbre, cisellada per Josep Maria Subirachs en català i en alemany, a la casa de Winterthur on va néixer Joan Gamper el 1877… No acabaríem.
Amb motiu dels 125 anys del Barça, el canal Esport 3 està reemetent aquests dies tots els programes que TV3 va oferir entre el 1998 i el 1999, quan el centenari del Barça, i que amb en Xavier Bosch i l’Eduard Boet vam anomenar Aquest any, cent!. Vam dedicar un programa al camp de les Corts i al Camp Nou, amb imatges inèdites, en color, del 1954, de la primera pedra, i vam imaginar-nos com serien els estadis del segle XXI: multiús, sostenibles, amb gespa i cobertes retràctils i tots els elements futuristes que permetia somiar l’època del 3D.
Ara el Camp Nou tampoc no es podrà reobrir parcialment per al Gamper, tal com havia anunciat el club dies enrere a bombo i TikTok. És el tercer endarreriment. Ja arribarà, i quan arribi serà una festa, amb independència de quin president votis. Perquè si alguna cosa deixa clara aquella història del Barça televisada en capítols és que ningú té el patrimoni del sentiment barcelonista, que el club és la suma de "molts anys plens d’afanys" de molta gent diversa, i que l’estat habitual dels debats blaugranes ja va quedar definit fa més d’un segle, quan algú va dir que l’encara vigent forma de l’escut era escaient per al Barça, perquè el club era “una olla de cols”.
