Geert Wilders i el problema d'Europa
El soft power europeu amenaça amb minar el soft power europeu. Joseph Nye, de la Universitat Harvard, defineix el soft power com el poder d’atracció. I Europa en té en abundància, com confirma una vegada més un sondeig recent efectuat a tot el món. Si preguntem a persones de països tan diferents com Turquia, l’Aràbia Saudita, Corea del Sud, Sud-àfrica i el Brasil on els agradaria viure si no fos al seu país, la majoria trien els Estats Units o Europa. Per contra, gairebé ningú vol viure a la Xina ni a Rússia.
I aquest és precisament el problema d’Europa. Resulta tan atractiva que milions de persones s’hi voldrien instal·lar. De fet, ho intenten centenars de milers de migrants que arrisquen la vida en fràgils embarcacions a través del Mediterrani o en altres rutes perilloses. “Europa o mort”, va dir un d’ells. Però la por a una migració massiva descontrolada porta els europeus a votar partits populistes xenòfobs que no només exploten el pànic a altres cultures, sinó que també l’atien amb vehemència.
Aquest 2023 s’assembla cada cop més al 2015. No hi ha dubte que la crisi dels refugiats que va començar aquell any va catapultar Alternativa per a Alemanya (AfD) a la RFA i el Partit de la Llibertat a Àustria, per no parlar del Brexit. Ara Alternativa per a Alemanya torna a pujar amb força a les enquestes, fins i tot en pròsperes regions d’Alemanya Occidental com Baviera i Hesse. El Partit de la Llibertat lidera els sondejos d’opinió a Àustria. Aquesta setmana el Partit de la Llibertat de Geert Wilders, populista i antiislàmic, ha obtingut un èxit alarmant a les eleccions legislatives dels Països Baixos. I al juny tenim eleccions al Parlament Europeu.
La reacció dels partits tradicionals és defensar mesures cada vegada més dures per controlar la immigració il·legal. Un cap de govern europeu em va dir fa poc que, en la seva opinió, Europa havia de fer “alguna cosa indignant” per abordar aquest problema. Vaig tenir la temptació de contestar-li: “Vols dir que no ho hem fet, ja?” ¿No és indignant que s’hagi acusat amb fonament els guardacostes grecs de fer retrocedir les embarcacions de refugiats, violant així un principi tan consolidat com el de la no devolució? ¿No és indignant que la UE fos còmplice de l’exèrcit libi, que va fer tornar per la força els migrants per tancar-los en abominables camps de detenció? ¿No és indignant que el govern italià de Giorgia Meloni impedeixi fins i tot als vaixells de rescat de les organitzacions humanitàries que salvin persones d’ofegar-se al Mediterrani? ¿No és indignant que el govern britànic es plantegi seriosament abandonar la Convenció Europea dels Drets Humans amb l’única finalitat d’enviar a Ruanda uns centenars de sol·licitants d’asil?
A tot el món consideren que la meravellosa llibertat de circulació de què es beneficien els europeus dintre de l’espai Schengen s’aconsegueix a costa de les rigoroses restriccions aplicades als seus viatges a Europa. Pregunteu a qualsevol turc o indi per les seves experiències quan intenten obtenir un visat per a l’espai Schengen o el Regne Unit. La sinistra retòrica de populistes d’extrema dreta com l’exsecretària d’Interior britànica Suella Braverman, que ha qualificat d’“invasió” la immigració il·legal i de “turbes propalestines” els manifestants contra la intervenció militar d’Israel a Gaza, també corre el risc d’alienar els milions de persones d’origen immigrant que ja viuen a Europa.
El soft power d’Europa no consisteix només en la seva prosperitat, els sistemes de protecció social o la qualitat de vida. També consisteix en la llibertat, l’estat de dret, la tolerància i el respecte als drets humans. En aquest mateix sondeig, els enquestats de tot el món deien que la Rússia de Vladímir Putin no forma part d’Europa “pel que fa als seus actuals valors polítics”. Europa s’associa a un conjunt de valors. Però no serà creïble com a continent defensor dels valors si ella mateixa els vulnera precisament en les situacions en què la gent de la resta del món hi entra en contacte: a les seves fronteres, sobretot, però també en l’acollida dels sol·licitants d’asil i les desqualificacions incendiàries sobre les persones d’origen migrant que ja viuen dintre d’aquestes fronteres.
No hi ha dubte que la migració a Europa s’ha de gestionar. L’eslògan de la campanya del Brexit, “Recupera el control!”, era tan bo perquè va saber tocar la fibra de la por dels votants: la migració estava fora de control. Ara l’expresident alemany Joachim Gauck parla de Kontrollverlust, pèrdua de control, que sona familiar. Si, durant els pròxims sis mesos, els governs europeus no aconsegueixen transmetre a l’electorat la sensació que la migració està sota control, a les eleccions europees del juny la UE pot girar bruscament cap a la dreta il·liberal. Ara bé, la gestió de la migració ha de ser segura, humana i legal; si no, Europa trairà els seus valors.
La inacció en un sentit o l’altre i la manera com Europa abordi les conseqüències del seu “poder d’atracció” començaran a subvertir un altre aspecte important del seu soft power: els valors. Vet aquí el dilema del soft power europeu.
