Una geografia
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsÉs molt possible que les persones que surten de la ciutat i van a passar quinze dies a fora, i qui diu quinze dies diu un mes o tot el temps que els dóna la gana, anant pels diversos llocs del nostre país, tan variats com admirables, hauran pensat més d’una vegada en la importància que tindria per a tothom una geografia de Catalunya que, a més del seu valor científic, tingués una gràcia literària i fos sobretot un llibre simpàtic d’aquells que conviden a llegir i a contemplar els gravats. És lamentable, però és veritat, que la majoria de la nostra gent que tenen una certa cultura, i fan anar endavant una professió amb èxit, desconeixen en general tots els fenòmens i totes les gràcies de la naturalesa i davant un paisatge qualsevol es troben una mica venuts. L’excursionisme en el nostre país ha tingut sempre un interès sentimental històrico-arqueològic, un interès esportiu o simplement un interès d’anar a menjar un bon arròs o una rutilant botifarra a les graelles. Però aquell interès de conèixer la vida dels paisatges, no pas amb una estricta pedanteria universitària, sinó més aviat amb aquella dúctil vaguetat sentimental barrejada amb una punta de preocupació científica, és rar entre la nostra gent. [...] La geografia de Catalunya, o sia, un precís i amable exposat del com i el què de la terra del nostre país, amb tot el que s’hi cria, i una visió de totes les poblacions, muntanyes, rius, valls i costes, amb les raons i les revelacions d’uns elements i d’uns altres, seria sens cap dubte una obra d’una importància gran i obtindria un èxit positiu d’adquisició i de lectura. A Catalunya, s’ha intentat fer geografies; hi ha, per exemple, aquella de sis volums del senyor Carreras i Candi i del senyor Botet i Sisó, que en la seva època representa un esforç important, però que no és compatible pel seu caràcter amb les necessitats culturals, més d’aficionat que de tècnic, que jo assenyalo en aquestes lletres. [...] A mi em sembla que ha arribat l’hora que els catalans ens preocupem d’aquestes coses i que intentem tapar una colla de forats lamentables que hi ha en el camp de la nostra vida espiritual. Ens preocupem d’escriure novel·les i drames i assaigs sublims, però és tristíssim que ens manqui una bona geografia, i que ens manquin tantes i tantes obres de vulgarització científica, especialment tot el que fa referència al ram biològic. A tot arreu del món aquestes coses estan resoltes perfectament, i la gent quan surt a passejar pels camps i les muntanyes no va del tot desorientada i coneix els noms més corrents de la botànica o la zoologia. Aquí, és molt natural trobar un advocat o un notari que no saben distingir un faig d’una carbassera i un cavallet de serp d’una sargantana. Un amic meu em va dir un dia que només coneixia el nom de tres menes de peixos: les balenes, les llagostes i les ostres.
