'El giravolt de maig', de Carner i Toldrà, al Liceu (1938)
Peces històriques
De la crítica musical de Félix Herce Ruiz (Madrid, 1892 - Ciutat de Mèxic, 1954) a 'La Vanguardia' (13-V-1938). Traducció pròpia. Tal dia com ahir es va representar per primer cop al Liceu la comèdia lírica 'El giravolt de maig', lletra de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà. Aquesta obra s’havia estrenat el 1928 al Palau de la Música. El periodista Félix Herce, metge de formació, era un dels professionals de la premsa que es van refugiar a Barcelona quan la guerra anava de mal borràs per a la causa republicana. Va morir exiliat a Mèxic. Cartell del Liceu que anunciava aquella funció en un infaust 1938.
Festa inoblidable d’art la de la tarda d’ahir al Liceu. Exaltació lírica de Catalunya, la terra ubèrrima; mar, muntanya i valls, terra que treballa i canta, i entre els seus camps frescals eleva al cel les xemeneies de les seves fàbriques, el fum de les quals es fon amb els núvols com un símbol inesborrable de treball; poble musical per excel·lència, sap treballar amb la cançó als llavis; petita pàtria de grans músics: Tàrrega, Saldoni, Granados, Clavé, Albéniz, Vives i Pedrell, aquest gran Pedrell, literat selecte i crític escrupolós, recercador constant en la història i en l’estètica de la música, home d’activitat admirable, que explora biblioteques i arxius amb fe i tenacitat, posant a l’abast de tothom obres i persones que romanien oblidades en les ombres dels temps [...]. Variant l’ordre del programa i seguint un ordre espiritual i emotiu, destaquem, primer, la magnífica interpretació del pròleg de l’òpera Els Pirineus, obra musical rude i viril, en la qual Felip Pedrell s’identifica del tot amb el poema de Víctor Balaguer, un cant heroic i triomfal [...]. El giravolt de maig, obra estrenada ahir al Liceu, és un bell poema de Josep Carner, musicat per Eduard Toldrà. Obra ingènua i deliciosa, té a les seves pàgines una gràcia i una fragant elegància. Toldrà, identificat plenament amb el poema, tot ell senzillesa i humor, ha escrit unes belles melodies que en alguns moments, com en el duo de l’hostalera i Perot d’Armentera, el còmic bandoler de camí ral, tenen el gust fresc de la música popular. Tota l’obra ens revela un compositor de gran cultura, i la peça en conjunt està dotada de dues inestimables qualitats: sinceritat i sentiment. El giravolt de maig va ser ben interpretada per Concepció Callao i Canut Sàbat, tan bons cantants com actors; Conxita Panadès i Emili Vendrell van cantar la seva part amb delicada distinció. Esmentem amb elogi August Gonzalo, Alfons Serratacó i el mestre Antoni Capdevila, que va conduir l’orquestra d’una manera admirable. Com a complement del programa es va interpretar una part en forma de concert, dirigida pels mestres Sabater i Capdevila, que van executar obres de Joaquim Zamacois, Enric Casals i Isaac Albéniz. La interpretació va ser magistral i el mestre Zamacois, que es era al teatre, va ser ovacionat. No ometrem pas la tasca escènica de Rafael Moragas, que va fer a El giravolt de maig una exhibició de bon gust, i que va donar al pròleg d'Els Pirineus la grandesa que mereix. Al final d’aquesta festa d’art van sonar Els segadors i l’himne republicà, escoltat amb tot el públic dret i fosos els últims compassos en una ovació de tota la gent que omplia el Liceu.
