Un govern en solitari

La setmana passada, aquesta dona feia servir el truc de la profecia autocomplerta, en parlar de la reunió d’Esquerra i Junts a la presó de Lledoners, on hi ha tancats polítics i activistes de tots dos partits, acusats de “sedició”. “Potser anant a la presó i sortint-ne després, els negociadors en llibertat tenen més ganes de formar govern”, especulava aquesta dona.

Avui és dilluns, ja som al mes de Maria i llegeixo a l’ARA que dissabte vencia l’ultimàtum d’Esquerra a Junts, però que no s’albira cap formació d’una sola bombolla i que els republicans ja pensen en governar en solitari. Laura Borràs, de Junts, deia que les “pressions” d’ERC “el que segur que faran serà intentar descarrilar o ajudar a descarrilar el que ha de quedar més ben encarrilat que mai". Llavors, què han de fer? No pressionar?

Jo avui també ho veig diferent. M’encantaria que els independentistes es posessin d’acord i governessin, però en això també som diferents dels escocesos. El que no podem fer és anar esperant aviam què. Em sembla que no estem parlant de “serrells” per arreglar, estem parlant d’una melena que ni la de Rapunzel. Quant de temps és raonable que esperem els civils que es posin d’acord, si és que s’hi posen? Ho veig diferent. Potser sí que cal un govern en solitari amb acords exteriors. Un bon govern, un govern que ens pugui ajudar i que pugui ser-hi quan es reparteixin els fons europeus. Qui hagi votat Esquerra, qui hagi votat Junts i qui hagi votat la CUP ja farà càlculs, la propera vegada que toqui votar. Esquerra i la CUP es posen d’acord, Esquerra i Junts, no. I qui hagi votat PSC i comuns també farà càlculs si resulta que els seus partits tomben lleis o pressupostos del govern en solitari que ens millorarien la vida. No pot passar ni un dia més sense president perquè si no el que estem demostrant és que el Govern, n’hi hagi o no n’hi hagi, no serveix per a res. Jo ho veig així, i els del bar, també. 

Empar Moliner és escriptora