Gràcies als que saben regalar

Ja som a passat festes, i no han estat les festes que hauríem volgut passar. Ens han tornat a faltar abraçades, hem hagut de desfer dinars i cancel·lar viatges, i hem acabat fent cua davant les farmàcies com si el test d’antígens s’hagués convertit en el regal més buscat. L’any nou no ens ha portat foc nou, i és cansat continuar experimentant aquest malestar difús que provoca la incertesa. No ens la traiem de sobre, s’està fent llarga i es projecta sobre tots els ordres de la vida, començant per la tornada a l’escola de demà passat.

Raó de més per donar les gràcies especialment, aquest any, a totes aquelles persones que han sabut fer feliç la gent del seu voltant amb algun detall durant aquests dies. No és que tinguin més temps o més imaginació que els altres, ni tampoc que se’ls estimin més. Però sí que són persones que sovint escolten més i millor i tenen el do de convertir allò que han vist i sentit en un paquet embolicat, en un missatge escrit, en un plat cuinat, que farà il·lusió. I l’encerten, i quan veus les cares d’alegria que provoquen aquests que saben regalar, t’agradaria tenir el seu do.

Escoltar té un gran rèdit, però no és una habilitat que es pugui treballar aïlladament, sinó que forma part d’una actitud general de posar-se en el lloc de l’altre. I això sempre és difícil a la família, perquè l’afecte es dona per descomptat. Però és en aquest descompte, precisament, on es perd la poesia, la màgia o l’alegria de la relació, digueu-ne com vulgueu. Els descomptes, a les rebaixes. A les relacions, val més que no.