L'altra Gran Muralla xinesa i el covid

La població urbana xinesa ha hagut de suportar les mesures preventives més dràstiques de la pandèmia del covid-19. Durant 60 dies seguits els 27 milions d’habitants de Xangai es van veure obligats a sotmetre’s a un estricte confinament, i no van ser els únics. A l’abril i al maig, durant el pic de l’onada de l’òmicron BA.2, en 45 ciutats es va aplicar alguna mena de confinament, que va afectar un total de 373 milions de persones. És una xifra més elevada que la suma dels habitants dels Estats Units (329,5 milions) i el Canadà (38 milions) i el 83% de la població de la Unió Europea (447 milions).

L’estratègia xinesa del “covid zero” ha fet estralls en l’economia i entre la població. Però l’onada de l’òmicron també ha posat de manifest la vulnerabilitat de la gent gran al virus. El 2 de juny el 40% dels que tenen més de 60 anys –uns 95 milions de persones– encara no havien rebut cap dosi contra el covid-19, tot i que corren un risc més alt de caure malalts de gravetat i morir.

Una de les raons del baix índex de vacunació és que la població xinesa s’ha acostumat, durant aquests últims dos anys, a un nombre baix de contagis de covid-19. Ara que s’ha desencadenat l’onada de l’òmicron, el fet que sigui més visible el risc de no vacunar-se hauria de fer créixer una mica les xifres d’immunització entre la gent gran.

Un altre motiu del baix índex de vacunació en aquesta franja d’edat és la por als efectes secundaris. Per contrarestar aquests temors, el govern xinès ofereix des de fa poc a la població de més de 60 anys una assegurança que cobreix els riscos de la vacuna. Qui contregui una autèntica malaltia després de la inoculació rebrà 75.000 dòlars, una suma quatre vegades superior als ingressos anuals mitjans del país (15.950 dòlars). És una idea intel·ligent. Però no n’hi haurà prou, perquè l’obstacle més gran és la falta de confiança entre la població xinesa i la comunitat mèdica.

És evident que tots els països han afrontat dificultats per convèncer una població que temia que els beneficis de les vacunes superin els riscos. Als EUA hi ha un 15% de nord-americans que no s’han vacunat contra el covid-19 i el 42% d’aquest grup diuen que no confien en aquests fàrmacs. Tot i així, és una millora enorme respecte al setembre del 2020, quan el 49% dels nord-americans adults deien que no es posarien cap vacuna encara que n’hi hagués alguna. El 76% dels enquestats d’aquest grup es mostraven preocupats pels efectes secundaris.

Així doncs, els xinesos i nord-americans que es resisteixen a vacunar-se comparteixen la por als efectes secundaris. Però la comunitat mèdica xinesa i la nord-americana han donat una resposta molt diferent a aquestes inquietuds.

Als Estats Units, l’estament mèdic ha procurat generar confiança a través d’assajos mèdics independents i transparents, els resultats dels quals apareixen en publicacions no censurades i estan subjectes a un debat obert a tots els nivells: experts, periodistes, polítics i el públic en general. Aquesta estratègia es basa en dues famoses màximes de la salut pública: la confiança en l’estament mèdic fomentarà l’adopció dels tractaments; i aquesta confiança es construeix mitjançant la transparència i el debat obert.

En canvi, l’estratègia xinesa ha sigut gairebé del tot opaca. El govern ha publicat unes dades molt limitades sobre els assajos de vacunes i ha censurat el debat sobre els seus efectes secundaris, fins i tot coses tan habituals i poc importants com el mal que pot fer la injecció. Les autoritats xineses han seguit la màxima que s’ha de retenir la informació sobre els temes controvertits per impedir la difusió d’opinions que puguin anar en contra dels objectius governamentals.

Aquesta estratègia s’ha revelat contraproduent perquè crea un buit d’informació que només s’omple de rumors, especulacions i teories conspiranoiques. L’actual fracàs contrasta clarament amb l’èxit aconseguit per la Xina en el passat, quan es van prendre decisions de política sanitària de manera participativa. Després del brot de la SARS entre el 2002 i el 2004, Pequín va permetre un debat constructiu sobre els problemes del seu sistema sanitari. Com molts van assenyalar, més del 80% de la població rural i el 40% de la urbana no tenien en aquells moments cap assegurança mèdica.

Per resoldre-ho, el govern va anunciar el 2009 que invertiria 850.000 milions de iuans (127.000 milions de dòlars al tipus de canvi actual) per oferir cobertura sanitària al 90% de la població. Durant els dos anys següents es van desenvolupar intensos debats entre responsables polítics d’àmbit nacional i regionals, experts en salut, líders socials, periodistes i la ciutadania. Les deliberacions es van traduir en moltes esmenes a les mesures proposades. Tot i que el producte final no era perfecte, va tenir un gran èxit i va portar a l’adopció generalitzada de l’assegurança mèdica. El 2021 el 95% dels xinesos tenien algun tipus de cobertura.

No cal dir que les deliberacions sobre les vacunes contra el covid-19 haurien de ser més ràpides i tindrien un preu. Les vacunes xineses serien objecte de crítiques, i hi hauria qui encara les rebutjaria pels efectes secundaris habituals (com ara la febre) o riscos més infreqüents (per exemple, les reaccions al·lèrgiques). D’altres, si tinguessin l’oportunitat de fer-ho, criticarien la gestió que ha fet el govern de la pandèmia.

Però val la pena assumir aquests costos a curt termini a canvi dels avantatges de generar confiança en les autoritats sanitàries i augmentar els índexs de vacunació amb el pas del temps. Com s’ha descobert en altres països, revelar informació negativa sobre les vacunes pot alimentar les reticències de la població a curt termini, però ajuda a mantenir la confiança i frena les teories conspiranoiques.

Per lluitar amb eficàcia contra el covid-19 s’han de fer previsions a anys vista, donada l’alta probabilitat de futures onades i la necessitat de noves campanyes de vacunació. Per a la Xina, encara més que per a altres països, és fonamental generar confiança perquè és un pas necessari per abandonar l’estratègia del covid zero. No cal dir que aquest canvi comportarà més infeccions i morts. Però un debat obert sobre les vacunes pot fomentar-ne l’acceptació, alhora que moderaria la propagació de la malaltia i contrarestaria l’impacte negatiu en la confiança de la ciutadania.

La Xina necessita amb urgència abordar aquest tema des de la transparència. Com més s’esperin, més difícil els resultarà abandonar la política del covid zero, destructiva per a la seva economia.

Copyright Project Syndicate