Estimat amic i col·lega Ferran Torrent,
T’escric, ara que fa tant de temps que no ens veiem, i aprofitant que passen el nostre antic programa Cosins germans per la plataforma abans coneguda com a TV3. Sí, sí, ara es diu d’una altra manera. Em sembla molt bé, que consti, el problema soc jo, que peco d’antiga i de boomer i de nostàlgica insuportable. Ja em va costar això del Mister Proper i Don Limpio. A mi m’agradava que el carrer on hi ha la tele es digués "carrer de la TV3” i cada cop que vaig a la Melero em temo que ja l’hagin canviat per “carrer de la 3Cat”.
Si t’escric, però, és per felicitar-te per haver renunciat al Premi de les Lletres Valencianes que et va atorgar la Generalitat Valenciana l’any passat. Celebro que ho fessis per carta, que així llegeixen, tot recordant-li al president, per cert, que el “diploma” que et va lliurar “se’l va endur la barrancada”.
Les teves raons, raons d’escriptor en llengua valenciana, amb una obra importantíssima per al món, són nostres. T’ho diu la teva cosina germana.
Només una cosa, estimat. El premi, quan tu el vas rebre, ja no tenia dotació econòmica. N’havia tingut, 150.000 eurassos, fins que el 2012 la Generalitat els va suprimir. I a això vaig, Ferran. Si posem per cas que això no hagués anat així, si haguessis cobrat, com en Joan Fuster el seu dia, la pasta no l’haguessis hagut de tornar, trobo jo. Això mai, o perdries tot el prestigi que tens davant dels meus ulls. Tornar els diplomes, sempre. Les peles, mai.
