Què hi pinta aquí David Madí?
Dilluns al migdia el Telenotícies obria amb la notícia de la destitució del major Trapero. La informació era de Fàtima Llambrich, la periodista especialitzada en temàtica policial de la redacció de TV3. Llambrich té la virtut d’informar construint relats amb voluntat explicativa i no pas amb la inèrcia i els convencionalismes periodístics fets d’esma. Sovint, en els seus vídeos, hi ha tants detalls, noms propis i matisos interpretatius que la velocitat de la narració dels fets fa que costi assimilar tota la informació que proporciona. En l’edició del migdia hi havia un detall que cridava l’atenció. A l’hora d’explicar les filigranes internes per decidir el nou organigrama un cop destituït Trapero, Llambrich deia que “Pere Ferrer volia el comissari Eduard Sallent, que és l’elecció del convergent David Madí”. A l’edició del vespre, en el nou vídeo de la notícia, Llambrich repetia que “Sallent és l’aposta de David Madí”. Pels que tenen informació privilegiada i tenen accés a les bambolines del poder, el nom de David Madí no és estrany quan s’intenten esbrinar els tripijocs de la política. Però per al ciutadà que procura mantenir-se informat a través dels mitjans sense tenir accés a fonts privilegiades, la figura de David Madí en aquesta informació sobtava, perquè en principi és un personatge que no té cap responsabilitat institucional concreta. Oficialment és algú que es dedica a l’activitat privada. De fet, la notícia el presentava com a “convergent”, que no és precisament un càrrec amb unes atribucions gaire actuals ni específiques.
Per tant, què hi pinta aquí David Madí? El periodisme no és innocent, i deixar anar el seu nom a la peça permetia fer-ne una subtil lectura entre línies: les evidents ingerències polítiques en tota la trama de confecció del nou organigrama dels Mossos. Per als connaisseurs potser està clar quines són les influències de Madí en tot plegat i el perquè de les seves preferències. Per als neòfits, que som la gran majoria d’espectadors, potser estaria bé que ens les aclarissin.
Per què no van connectar amb la roda de premsa?
Va ser decebedor que el Telenotícies migdia no connectés en directe amb la roda de premsa del conseller Joan Ignasi Elena per explicar els motius de la destitució de Trapero. La compareixença va començar durant la informació dels esports, i de seguida es va acomiadar el Telenotícies, amb la qual cosa només va quedar una breu frase d’Elena que anunciava la nova etapa. Si la notícia era prou important per obrir el Telenotícies potser també era prou important per demostrar una mica de cintura i connectar-hi per escoltar les raons en directe. Al 3/24 tampoc ho van fer.
On són les respostes del conseller?
En la notícia del Telenotícies vespre sobre el mateix assumpte va sorprendre que incloguessin les preguntes dels periodistes al conseller Elena en la roda de premsa i, en canvi, no hi afegissin les seves respostes. Donava ritme i personalitat a la informació, sens dubte. També deixava entreveure les contradiccions de la decisió. Però hauria estat bé escoltar com el conseller aclaria les suspicàcies de la premsa.
