Un homenatge desafortunat
Divendres al vespre el Tot es mou de TV3 acabava cuinant hamburgueses amb foie. Davant d’uns fogons, amb el xef enllestint a tota drap la menja, i amb els crèdits finals del programa desfilant per la part inferior de la pantalla, el copresentador Jordi Gil va voler acomiadar l’espai fent un homenatge que va quedar ben galdós: “Mentre tu emplates, anirem posant de fons la música de Ramon Muntaner, que ahir ens va deixar als 71 anys, conegut a casa nostra per moltíssimes cançons. Va musicar molts poetes coneguts, i entre altres temes la peça principal de la pel·lícula La casa del diamant [sic]. Amb un record de la seva música i amb el que va suposar per a Catalunya us deixem. Música de Ramon Muntaner, en pau descansi, i aquestes hamburgueses”. I va dir adeu als convidats i va desitjar bon cap de setmana als espectadors. I des de casa vam sentir només dos segons escassos de la cançó de Ramon Muntaner abans no es va tallar l’emissió per començar el refregit de divendres de l’Està passant.
Com a record pòstum, la frase “Música de Ramon Muntaner, en pau descansi, i aquestes hamburgueses” és desafortunada. Tanta feina feta per acabar homenatjat així a la tele pública del teu país. Ja s’entén que la televisió és aquesta maquinària d’engranatges complexos on sempre falta temps per a tot i que com més llarg és el programa menys estona acabes tenint per encabir-hi el que vols. Però precisament per la contribució de Muntaner a la cultura catalana, o, com va dir el mateix Gil, “pel que va suposar per a Catalunya”, és ben trist que després de quatre hores de programa, la manera com s’homenatja Muntaner siguin els 20 segons finals de l’emissió, a correcuita, entre hamburgueses i amb dos segons de cançó tallats de manera abrupta. El Tot es mou, si de veritat volia tenir un record per al músic, segur que ho hauria pogut fer millor, perquè va tenir tota la tarda per fer-ho, en comptes de relegar-lo a les escorrialles finals i cuinant carn a la planxa.
En ple context social i polític de defensa de la llengua i la cultura del país per la manera com la justícia i el mateix govern espanyol les estan minimitzant, sembla que mediàticament només se sap reivindicar com a reacció als atacs i al conflicte polític, perquè té més rèdit d’audiència. En canvi, quan es tracta de posar en valor la tasca feta per personalitats importants de la cultura del país, es deixa per a l’últim minut del programa. Per recordar Muntaner de pressa, malament i triturant la cançó de La casa del diamant [sic], potser val més no fer-ho.
TV3 ha d’esforçar-se més a l’hora de recordar pòstumament les personalitats que traspassen i plantejar-se millor com ho fa. Perquè forma part del seu compromís com a mitjà públic. No n’hi ha prou amb repetir programes al Canal 33, sinó que la graella habitual, en la mesura de les seves possibilitats, ha de demostrar sensibilitat, reconeixement i respecte en comptes d’acomiadar el finat entre hamburgueses.
